LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

El nou ecosistema de Sitges

SANTI TERRAZA

La imatge podria correspondre a una agradable jornada en qualsevol de la immensa llista de pobles encantadors de la Provença. Amb alguns canvis en l’estil arquitectònic, també la podríem localitzar a la Toscana. O potser, més a prop, entre les postals mai no esgotades de Cadaquès o Formentera. Però correspon a Sitges, en un dels indrets que encara es manté fidel a la seva fesomia, estil i batec: Can Girona. La festa de benvinguda de la primavera que van organitzar, fa tres setmanes, els intrèpids gestors de la botiga de productes de proximitat de la masia de la recta de la Mata va ser una explosió de sensacions, colors i olors. Un petit però acollidor mercat, sessions de ioga, música en viu, tallers infantils… Una festa per a reivindicar la proximitat. Però també va ser una mostra prou il·lustrativa d’un altre Sitges emergent, que ha arribat per quedar-s’hi i que ja representa més d’una quarta part del conjunt del municipi: els sitgetans nascuts a l’estranger.

El paisatge humà d’aquell matí d’inici de primavera a Can Girona és un reflex del que passa en tants altres llocs de la vila a diari. Des de bars o establiments comercials (cada cop menys, perquè el comerç de Sitges està sent arrasat per la bogeria descontrolada del preu abusiu pel metre quadrat) fins les escoles (n’hi ha algunes de públiques que ja tenen una tercera part dels seus nous alumnes que són fills d’estrangers). I es mostra de manera més eloqüent en algunes manifestacions i celebracions incorporades recentment a l’agenda cultural i social de la vila, com per exemple el Blue Subur Market, les actuacions i representacions de grups com Sitges Canta o Sitges ETC, algunes sessions del Cine Club al Prado o partits del Rugby Club Sitges.

Com a Can Girona fa tres setmanes, en molts d’aquests llocs o actes la llengua vehicular és l’anglès. I potser la segona que se sent més és el francès o l’italià. Són els idiomes dels nous residents i, lògicament, els fan servir amb absoluta normalitat entre ells, amb els seus fills o els amics que fàcilment han trobat a Sitges entre l’aparentment desarticulada comunitat estrangera.

Hi ha res de dolent en això? Òbviament no; només faltaria. L’arribada de nous rostres en un poble de tradició cosmopolita com aquest sempre ha estat agraïda i ben vista, a més de necessària per a la bona salut de l’ecosistema sociocultural. Forma part del paisatge local i permet superar determinades dinàmiques endogàmiques, que, en ocasions, impedeixen veure més enllà del campanar.

El problema real resideix en l’aparent incapacitat per absorbir un moviment humà tan sòlid com és aquest. A Sitges, des de fa més cent anys venen a viure estrangers, però mai en un volum tan gran com ara. Un 26% del cens local és nascut fora de l’Estat espanyol. Es tracta d’una xifra significativa i considerable, però que no correspon en absolut amb els nivells de representativitat en determinats àmbits cívics, institucionals, econòmics o culturals que dibuixen el circuit oficial del municipi. És a dir, els sitgetans nascuts a l’estranger s’ajunten, generalment, entre ells, mentre que els sitgetans de sempre (siguin STV o de llarga presència a la vila) ho fan també ens els seus propis cercles. 

Són lògiques normals en una vila de la complexitat de Sitges, en què hi ha una obertura de ment per rebre aire fresc, però també uns codis de participació o funcionament no suficientment permeables. Amb aquest paisatge, els riscos que es generin dos Sitges que circulin per camins paral·lels, però escassament connectats, és notable. En certa manera és el que està passant ja. La majoria dels qui van ser fa tres setmanes a Can Girona no saben què és l’Entrada de Grallers –ni els interessa gaire–, mentre que entre els STV hi ha un desconeixement generalitzat sobre els codis, conductes i necessitats dels nous veïns. La bretxa està deixant de ser testimonial. 


Els sitgetans nascuts a l’estranger i els STV fan camins paral·lels, però no prou connectats

Afortunadament, hi ha una eina fonamental per neutralitzar aquest perill: l’escola, on no hi ha diferències de procedència. Seria excessiu demanar als col·legis (públics i privats) i instituts un paper socialment vertebrador, ja que prou feina tenen en les seves responsabilitats educatives, però l’absència, durant tants anys, de propostes suficientment integradores per part de la societat local els aboca a tenir un protagonisme cabdal en la cohesió social. 

SEGÜENT ARTICLE

També pots veure