LOADING

Type to search

Eleccions 26M Entrevistes als candidats

Rubí (NH): “El polític ha de tocar el carrer”


Ignasi Rubí, feliçment casat i pare de dos fills. És tècnic superior en Planificació d’Obra. Catòlic i voluntari a la Parròquia de Sant Joan Baptista, a més d’apassionat del ciclisme.

Entrevista amb Ignasi Rubí
Candidat de Nou Horitzó (NH) 

Després de Lluís Marcé, com afronta el canvi al capdavant de Nou Horitzó

És un repte. En Lluís s’ha deixat la vida a la política. El repte és allunyar-nos del que és estrictament un partit polític. Crear un moviment més que un partit i equilibrar esquerres i dretes, centrar-se en Sitges, sense jo ser cap líder. 

Què opina de la proliferació de partits independents, en algun moment han intentat posar-se d’acord?

No s’ha pogut mai arribar a cap acord pels personalismes de la gent i els interessos de cada partit. Tret de Nou Horitzó, la resta s’han format per gent que ha sortit d’altres partits, que potser no han pogut manegar. Nou Horitzó està a un altre nivell, sense titulitis, ni clares tendències polítiques, perquè és un conglomerat i es debat dins i s’arriba a posicionaments comuns. 

Vostè ho compara amb la vella i la nova política. On se situa Nou Horitzó?

Quedaria malament si dic la vella política? Nou Horitzó no es veu al despatx. El polític ha de tocar carrer. La gent vol que nosaltres estiguem al carrer i per això també m’han escollit, jo he estat sempre treballant al carrer i som un partit de via pública.  

L’acord amb el PACMA com neix i com es trasllada a les propostes per Sitges?

Neix amb conscienciació i diria que per dos motius. El primer per un contacte aquí a Sitges, que ens va fer veure que nosaltres hem fet moltes accions pels animals: la platja de gossos, el pipi-can… Per tant tenim un perfil molt animalista. Així hem arribat a veure que dels seus 24 punts per les eleccions generals, nosaltres teníem assumits i executables 22. Així hem acordat suports mutus. 

La neteja i la seguretat han estat els eixos de la seva política, en governs com a l’oposició, com ho reflecteixen al seu programa? 

Per simplificar volem voreres accessibles, carrers i jardins nets, que l’enllumenat funcioni i el respecte i la convivència entre persones i animals. No farem smart cities ni anirem a la lluna. Partim del mínim necessari per començar. 

I la prioritat del programa?

Que Sitges i els sitgetans recuperem l’autoestima. Sempre parlo molt bé de Sitges, però no m’ho crec. Tots estem orgullosos i presumim quan sortim d’aquí, però el cert és que fa vergonya, no ens agrada. Hem d’aconseguir que sigui veritat que tenim les millors platges i que estigui net. Després ja parlarem d’smarts cities o d’exposicions. És un tema de carrer i després també hi ha el tema dels animals, que no és un problema d’animals sinó entre persones.

Què necessita Sitges amb més urgència? 

Està clar, no? Un pla de xoc de neteja. Per tant els actuals responsables no haurien d’esperar a l’estiu, ni després de les eleccions per prendre mesures i deixar el problema pels successors. 

I a llarg termini?

No sabria dir-t’ho. Però vam proposar a esports, per exemple, començar a pensar en el nou pavelló que es necessitarà en deu o quinze anys. Crec que el problema de no fer projectes a llarg termini és que no hi ha foto instantània. I cap polític es mulla. 

Com analitza el context polític en aquest aspecte?

Crec que no s’adonen. Els 21 regidors tenim una responsabilitat. Cal pensar en el futur, caldria unificar més criteris. Tots volem el poble net. Per què no seiem a parlar? És cert que sovint hem parlat amb el govern, però després ens han defraudat. 

Està molt crític?

Hauria ,i ho hem estat en aquests darrers quatre anys. Però ara vull ser constructiu. 

No s’ha donat a conèixer la llista.

La tenim, la tenim, però la presentarem el 3 de maig. Ara hi ha massa col·lapse polític. 

Ens pot avançar qui l’acompanya?

La segona és la Sílvia Pérez. Persona de partit i molt de carrer, molt Nacho… i el número tres exemplifica el relleu generacional, és l’Ariadna Olímpia Font Junyent, una mestra jove i molt implicada al teixit associatiu. I també el Carlos Franco, que va ser Carnestoltes i és una persona… com tots, bona gent i conscienciada. 

En quin sentit? 

En tots. A més, hem parlat molt del que pot significar la política. I que s’ha de considerar una activitat transitòria. Cal prioritzar i equilibrar la vida de cadascú i la família. 

Però vostè va deixar la seva feina a l’Ajuntament per ser regidor; ha prioritzat la política. 

No va ser gens fàcil, però m’havia compromès i les dues coses eren incompatibles per llei. El suport de la meva dona ha estat fonamental. De totes maneres, hi ha coses que no he canviat. Per dir-te, que no he deixat de ser portant de Sant Bartomeu ni he deixat el meu vincle amb la Parròquia, encara que mai no he buscat cap protagonisme. Sóc un devot, com molts altres. No m’agrada el personalisme en la política. Jo mai he demanat el vot, ni als meus amics. Saben que em presento i com sóc