LOADING

Type to search

Eleccions 26M Entrevistes als candidats

Salmerón (Gs): “S’ha d’obrir el Pla General”

Xavier Salmerón Carbonell és gestor de projectes en una agència de comunicació, especialitzat en transformació digital. Un jove actiu, sempre integrat en el teixit associatiu i cultural del poble.

Entrevista amb XAVIER SALMERÓN
Candidat de Guanyem

Lidera una llista de confluència, haguéssiu volgut ser més?

Haguéssim volgut que es sumessin més forces perquè no volíem ser una coalició de partits. S’hi han sumat projectes polítics que ja existien, la CUP, una part dels Comuns i MES, que són socialistes a favor de l’autodeterminació. Tan de bo s’haguessin sumat altres que es presentaran.

Coalició que suma: creu que ha pogut restar la pèrdua de sigles?

És possible, però són eleccions locals i el que ens uneix és el municipi des d’una visió d’esquerres, republicana i transformadora. La gent hauria de votar per un programa electoral i no deixar-se endur pel tsunami nacional i estatal. 

Nova política? 

Potser és com ens anomena l’establishment de la política clàssica, però és la forma que entenem la democràcia participativa.

Què aporta Guanyem a nivell municipal?

Hem fet un programa que no és per vendre fum. Se centra en canviar l’estructura de la institució, sent realistes, i després els projectes vindran amb processos participatius. No tenim la raó de tot, la raó la té el municipi i amb el programa establim les bases per a que això sigui així. 

La societat està preparada per implicar-se més? 

Cal temps per acostumar-se als canvis. Potser en quatre anys no es veuen grans resultats, però si dones les eines, qui diu que en 12 anys la societat no estigui acostumada a utilitzar-les? Si li donem un valor i la gent veu que s’executen els projectes, acabarà creient en la participació com un procés òptim. A Sitges passa al revés, es fa alguna cosa i la gent es queixa, és la forma de viure la vida municipal. 

Falta estratègia i planificació?

La gent vol respostes immediates, però també s’ha de treballar a llarg termini. Hem de deixar els corporativismes ideològics i consensuar coses, no només entre els polítics sinó també amb la ciutadania. 

Us heu mostrat molt crítics amb l’actual situació de l’habitatge i proposeu obrir el Pla General…

És l’única solució, i hem de ser valents, estudiar-ho a través d’un procés participatiu i negociar negociar amb promotors i amb totes les parts implicades, quin model de poble volem a nivell urbanístic. El terreny està planificat i hipotecat a xalets i no volem això sinó crear barris. Potser permetria disposar de més habitatge públic i també privat a preu assequible, perquè és més oferta i més demanda. 

Per què la CUP o MES no ho han proposat abans?

Ningú no ho portarà al programa electoral, i la CUP no tenia prou força per impulsar un procés així…

Per què no es fa si la situació és d’emergència? 

El Pla General s’ha modificat de forma puntual, per la porta de darrera. Fa falta ser autocrítics i replantejar-ho de nou. El creixement de població és el que és però cal fer-ho més esglaonat i amb concepte de barri.  

Hi som a temps, encara?

Sí, no perquè s’hagin obert els carrers estem lligats de mans, que és el que ens volen fer creure alguns. No, no, les pastilles edificables encara estan allà.

Com es veu des de Guanyem l’actual model turístic?

S’ha de reformular, no hauria de créixer més, ser sostenible i no permetre la precarització de l’entorn laboral. No perquè sigui el nostre model perdem de vista altres model alternatius que es puguin desenvolupar a Sitges, alhora que es milloren les sinèrgies amb la pròpia comarca per millorar la interacció i convertir les mancances d’una localitat en les virtuts de l’altra, i no dependre només del turisme. Sitges fa dècades que viu de la marca, però qui diu que d’aquí a 10 o 20 anys la marca ja no funcioni i el turisme esculli altres destinacions del Mediterrani? Calen alternatives econòmiques.

Com us posicioneu davant el debat entorn a l’estabilització de les platges?

Potser és impopular, però potser no tenim platges perquè abans no n’hi havia, sinó que es van crear amb la construcció de ports i espigons; el factor humà ha condicionat l’entorn. A tots ens agrada la platja, però hem de començar a ser conscients que no és només una problemàtica local, sinó que és global i que ens hem d’acostumar a que si una temporada no hi ha sorra, hem de conviure amb aquesta temporada sense sorra i si una altra hi ha molta, doncs perfecte. El contrari, és hipotecar el medi natural per un futur que és incert.

Com imagines el Sitges del 2050?

Negre. No som conscients cap a on va la vila, en general, de tot el que s’està planificant, la precarietat que això portarà i l’insignificant que serà potser Sitges dins el panorama del litoral català; serà una ciutat més, amb cases, un centre comercial per passejar en una ciutat dormitori sense vida… Hem de ser crítics i si no posem les eines al 2050 estarem tots fora, i potser sense platja ni economia turística perquè no hi haurà platges