LOADING

Type to search

Actualitat

Rècord de llistes electorals a Sitges



El gràfic mostra el moviment dins de cada partit

JOAN OLÒS

La política municipal ja pot apuntar-se el seu primer rècord en les eleccions del 26M. Un rècord de dubtós prestigi: Sitges és el municipi català menor de 50.000 habitants amb més candidatures electorals. Les tretze llistes que opten a les municipals suposen el màxim registrat en unes eleccions a la vila (el rècord va ser el 2015, amb dotze), però sobretot evidencia una preocupant incapacitat dels partits polítics locals per traçar aliances, si més no pre-electorals, i evitar el trist espectacle de tantes llistes electorals, amb escasses diferències de posicionament.

Els darrers en arribar-hi han estat Podem, que tenien un preacord amb Comuns Verds Sitges, però que el va trencar poc abans de finalitzar el termini de presentació de candidatures per discrepàncies pels llocs a ocupar a la llista. La dimensió del drama és que Podem –que a Sitges només té mitja dotzena de militants– ha tingut problemes per trobar gent per anar a la candidatura. Només dos dels 21 components són afiliats i els 19 restants figuren com a independents, alguns dels quals sense residir al municipi. Amb Podem per separat i una part dels Comuns (el grup Sitges en Comú) dins de Guanyem, l’àmbit que representa En Comú Podem a nivell nacional està repartit a les municipals entre tres llistes.

És la dinàmica pròpia de la política local i que es posa de manifest també en cinc candidatures locals diferents. Totes cinc fan bandera que el que els mou és el sitgetanisme i no se situen ni a la dreta ni a l’esquerra, però, en canvi, cap no ha estat capaç de posar-se d’acord amb una altra per fusionar llistes.

L’única de les tretze candidatures que ha aconseguit sumar sigles diferents ha estat Guanyem Sitges, la plataforma impulsada per la CUP, Sitges en Comú i MES, també amb independents sense militància, i que ha tingut la virtut d’aparcar les sigles a l’armari per bastir un projecte nou, tot i que a l’hora de la veritat, no gaire diferent al que representava la CUP.  Certament, tots els militants de SeC i MES cabrien en un mini-bus i difícilment haguessin aconseguit representació anant en solitari, però la decisió de totes tres –i especialment, la CUP– de renunciar a les seves marques per construir un projecte nou, a banda d’estratègica, demostra generositat.


Les tretze candidatures converteixen Sitges en un cas insòlit 

I de generositat, precisament, és del que van mancats la resta de partits. Durant els mesos previs al tancament de llistes hi ha hagut altres intents per arribar a acords, fossin en la fórmula de fusió o d’absorció. Junts per Sitges ho va intentar, sense èxit, amb Sitges Grup Independent. Per la seva part, Ciutadans i Nou Horitzó també van temptejar el Margalló per mantenir la força que tenen a Garraf i les Botigues i Ferran Llombart va explorar alguna fórmula per al seu partit Solucions quan ja era tard. 

Tampoc no va tenir èxit l’intent de l’ANC local que les tres formacions independentistes s’agrupessin en una llista unitària. Tot i la clamorosa majoria dels seus votants (61,7% a favor i 34,2% en contra), els partits es van inclinar per mantenir el seu propi rumb. La lògica dels partits s’ha imposat per damunt de la lògica política i, sobretot, ciutadana.

Amb tretze llistes el que resulta evident és que no totes obtindran representació en el Ple municipal. Previsiblement, se’n quedaran fora diverses candidatures (el 2015 en van ser quatre) i d’això en trauran profit especialment les més votades, gràcies al sistema de ponderació que marca la Llei d’Hondt. La pregunta que aleshores es faran els impulsors d’algunes llistes és la que no s’han fet abans: realment ha valgut la pena?