LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Incomoditats coherents

JORDI CASTAÑEDA

La Malvasia de Llibres, va ser la darrera llibreria en tancar.

La mancança d’una llibreria a Sitges ha estat un dels temes recurrents d’aquest Sant Jordi del 2019. A primera hora del 23 d’abril, la candidata de Junts per Sitges, Mònica Gallardo, citava la premsa per fer pública la seva proposta d’ajudar econòmicament qui vulgui posar una llibreria a Sitges. Curiosament, aquell mateix matí em vaig trobar qui havia regentat la darrera llibreria a Sitges, l’Òscar Ortiz (integrant també de Guanyem Sitges), i em va avançar que la seva formació també farà una proposta de cara a facilitar que Sitges disposi d’una llibreria. Si en tant poca estona, vaig ser capaç de trobar dos partits interessats a impulsar l’obertura d’una llibreria a Sitges, estic segur que la resta també en deuen tenir alguna opinió formada.

Aquesta és una de les grandeses de les eleccions municipals: poder detallar problemàtiques concretes amb els diferents partits. Unes formacions que segur que coincideixen en fer millores en neteja, seguretat, turisme… aspectes genèrics i en els quals difícilment encertaríem qui proposa què si féssim un examen a cegues dels programes. En canvi, el fet de com resoldre una clara anomalia sitgetana (no tenir cap llibreria) en una vila que es reclama capital cultural, sí que em sembla una magnífica manera d’apropar les eleccions municipals al veïnat local. 

En aquelles enquestes precuinades on es pregunten obvietats, estic segur que a la qüestió de “Vostè creu que Sitges hauria de tenir una llibreria?” la majoria respondria que sí. Darrere d’aquesta resposta, però, els usuaris ens hauríem de preguntar quines incomoditats estem disposats a assumir per ser coherents amb el desig de tenir una llibreria. Viena edicions ha publicat en català Diari d’un llibreter, de l’escocès Shaun Bythell, on es posa de relleu la feina d’un llibreter peculiar, on traspua la dificultat de fer front a la competència de gegants com Amazon, al mateix temps, però, que s’intenta aprofitar el món d’Internet per oferir exemplars a tot el món en diverses plataformes. Permanentment, l’autor recull comentaris o experiències amb clients que proven de regatejar o directament miren el preu i diuen “ho trobaré més barat a Amazon”. Si us agraden les històries de llibreries, no deixeu de llegir també a George Orwell en el recull de Viena edicions titulat Llibres o cigarrets. Tant Orwell com Bythell ens encaren amb una realitat fonamental per a la pervivència de les llibreries: la consciència del públic. 

Sovint tendim a pensar que la culpa és dels altres, que l’Ajuntament, la Generalitat o l’administració de torn ho fa molt malament… però, i nosaltres? Què fem? Estem disposats a trepitjar llibreries o ens ho fem portar per Amazon? Acceptem el preu de la llibreria o anem a buscar l’oferta d’una gran companyia? Com a usuaris, tenim una responsabilitat que cal que exercim si després volem protestar. No s’hi val el vol i dol. No et pots queixar que no hi ha llibreria, si t’ho demanaves per Internet. No protestis per la fugida de joves a viure a poblacions veïnes, si la teva propietat la llogues com a habitatge d’ús turístic. 

Afortunadament, a Sitges hi ha prou imaginació com per resoldre certes mancances culturals. Per mi, el més gran exemple és el Cineclub Sitges i la seva aposta per liderar la sala d’exhibició del Casino Prado. Ara, faltarà veure si sorgeix alguna iniciativa similar en l’àmbit de les llibreries, ja que sembla que els partits polítics s’hi podrien posar bé. I que quan arribi la fumata blanca d’un nou llibreter (amb la fórmula que sigui), el públic se la faci prou seva com per compensar incomoditats (de preu, de temps…) i ser coherents amb allò que es reclama.