LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Horacio Elena, artista i viatger

LÁZARO COVADLO

El passejant que transiti pel passeig de la sitgetana platja de Sant Sebastià segurament descobrirà dues admirables escultures d’Horacio Elena. Una d’aquestes es troba emplaçada davant del que temps enrere va ser el domicili de l’artista. Ja no. L’Horacio i la Carmen (la seva dona, més coneguda com a Chuchi) s’han traslladat a l’altra banda del poble. Tenen dos fills, Ramiro y Martín, sitgetans com el que més (els dos han cursat estudis a l’escola Miquel Utrillo i l’Institut Joan Ramon Benaprés), i si m’ho pregunten no sabria dir si habiten amb els seus pares o ja han volat als seus propis nius.

A uns vuitanta metres, davant de l’ermita de Sant Sebastià i el mar, hi ha una altra escultura de ferro d’Elena. No sóc crític d’art, en conseqüència m’està vedat comentar exhaustivament aquestes figures, només puc dir, per si serveix d’alguna cosa, que m’agraden molt. 

Horacio Elena, abans que escultor és il·lustrador sobretot de llibres infantils. Ho testifiquen els més de 250 llibres per a nens i adolescents afavorits pels traços del seu llapis i les aquarel·les que els posen color. També poden contemplar els seus dibuixos en les seves freqüents col·laboracions per aquest mitjà.

I és que Horacio Elena, malgrat haver nascut a La Plata, capital de la província de Buenos Aires (1940), és tan sitgetà com els seus fills i moltes persones nascudes aquí. Si algú ho dubta que tingui en compte la data de la seva aparició en el món: el 24 d’agost, en plena Festa Major de Sitges.

Horacio i Carmen (o si es prefereix, Chuchi), porten junts ni més ni menys que 62 anys. Es van conèixer a La Plata, quan tot just sortien de l’adolescència. Van arribar a aquestes terres cap al 1969. Al 1970 va néixer Ramiro; el 1976, Martín. La contemplació d’aquesta plàcida vida familiar no ha de donar lloc als malentesos: Horacio i Chuchi tenen a les seves esquenes una vida que pot ser titllada d’aventurera. Fem una mica d’història: 

Horacio Elena, (el pare va ser metge i esperava d’ell que adoptés la mateixa professió) va preferir ingressar a la Facultat d’Arquitectura de La Plata, però no va acabar la carrera i va optar per pintar, dibuixar i recórrer el món. Així és que va exercir una bona quantitat d’oficis, entre d’altres de fuster (durant un temps va estar al capdavant d’una fusteria). En algun dels seus anys juvenils ell i la Chuchi van decidir anar cap al nord, volien arribar als Estats Units, així que es van pujar a una furgoneta, una d’aquestes Volkswagen Kombi preferides pels hippies, que tan populars van ser en els anys 60 i 70, i van sortir a la carretera. És clar que en lloc de prendre la ruta Panamericana, com seria lògic, van anar pel costat de Brasil. Duran una temporada van recórrer l’Amazones i un d’aquells dies van arribar al Perú. A El Callao Horacio es va enrolar en un vaixell pesquer i va conviure amb un algun tripulant inclinat a l’ús de la navalla per resoldre conflictes.De tornada al seu país d’origen el matrimoni va suportar molt de temps la vida sedentària. Hi va haver altres periples fins que van arribar a la riba del Mediterrani, on van acabar per establir-s’hi. No obstant això, no van deixar de viatjar: diverses vegades van recórrer Cuba. Una d’aquestes visites van donar lloc a un episodi força singular, van conèixer a Nicolás Guillén. El poeta de Camagüey, que va morir el 1989, en aquell temps estava molt vellet, però rebia visites dels seus admiradors de tot el món. Una secretària que portava molts anys al costat d’ell posava els filtres i advertia que la trobada no havia de sobrepassar la mitja hora. Horacio i Chuchi es van entossudir i van obtenir una entrevista. Passat un temps prudencial l’autor del cèlebre Sóngoro Consongo va donar les pertinents senyals que l’audiència havia acabat. Va acompanyar al matrimoni fins a la sortida i, ja en el jardí de la casa els va preguntar on anirien. “Anem a buscar un bar per veure una copeta de rom”, va dir Horacio. “Rom?”, va exclamar el poeta. “Doncs beguem rom… vinguin amb mi”. Van tornar a l‘estudi i Guillén va treure mitja ampolla

També pots veure