LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Jubilacions plenàries

Lluís Marcé, Vinyet Lluís i Javier Fernández s’acomiaden de la política activa.

JORDI CASTAÑEDA

El darrer Ple municipal del mandat va deixar-nos diversos discursos de persones que no repetiran en el pròxim consistori. D’entre tots, n’hi ha tres que ja són jubilats laboralment, però que ara seran retirats dels plens. Jubilats plenaris: són Vinyet Lluís, Javier Fernández i Lluís Marcé.

Vinyet Lluís es va remuntar al 1979 per parlar de la seva primera experiència en política a Sitges, se li va trencar la veu al llarg del seu parlament i va ser ovacionada pel Saló de Plens. La Vinyet, aquella esportista que molts recorden, ja tenia bona premsa a Sitges quan estava a Convergència, amb l’Alcalde Pere Junyent. A mi, davant la presumible derrota de Junyent en les últimes municipals on es va presentar, una Sitgetana de Tota la Vida (STV) em deia: “si s’hagués presentat la Vinyet per Alcalde, encara els hauria votat”. I, certament, l’invent posterior del Sitges Grup Independent li va donar 2 regidors la primera vegada i un (gairebé dos) la segona. 

A Javier Fernández, a qui se’l veia amb ganes de buidar el pap, els records polítics els va remuntar a l’antifranquisme i la clandestinitat. Conscient que els pocs mesos que ha tornat a estar en el càrrec han estat anecdòtics, se’l notava molt interessat a deixar clar el seu ideari polític: el PSOE de tall més clàssic, emfatitzant en el final de les seves paraules que la seva és una opció “no-independentista”. Un discurs plenament polític, que ell va qualificar de “càustic” i que va generar una clara incomoditat en els representants d’ERC i de la CUP, que no li van aplaudir les paraules. 

I l’altre jubilat que no té previst tornar és Lluís Marcé, que amb 70 anys encara se’m fa estrany dir que no repeteix al Ple. Fidel a la seva manera de ser, va dir el que li va semblar sense llegir cap parlament i ja es va postular “per a les comissions on em vulgueu”, cosa que va fer somriure el públic. El cert, però, és que no seria gens inversemblant que aviat el veiéssim vinculat a alguna de les múltiples activitats que es fan a Sitges. “Al burro mort, tira-li garrofes”, va dir ell en el seu comiat on, per variar, va deixar frases inacabades i va continuar jugant a la interpelació directa i els sobreentesos.

Els tres jubilats plenaris presenten perfils diferents, s’enfronten als pròxims anys de la seva vida amb mirades complementàries, però tenen pel davant uns anys interessantíssims. 

Vinyet Lluís és de distàncies curtes, amable i bona representant d’un sitgetanisme de coll blanc, de Club Natació. Javier Fernández continua fidel a un PSC-PSOE que fins fa ben poc treia sempre uns magnífics resultats a Sitges i, com home de partit, està vinculat a la sectorial de Gent Gran de la seva formació. Lluís Marcé, malgrat les dificultats, és incombustible i promet “guerra”. Manté el carisma i la tirada entre un altre tipus de sitgetanisme, més de Brigada municipal, sempre a peu de carrer, que és la seva gran il·lusió. 

Fa un parell d’anys, un exregidor socialista d’arrels vilanovíssimes em deia que “la política no ha estat justa amb mi”, perquè no havia estat escollit regidor després de presentar-se amb una nova formació municipalista. Jo li deia que també hi ha política fora del Saló de Plens, però ell no ho veia així. Jo, però, ho continuo pensant. I la vitalitat dels tres jubilats plenaris m’ho confirma. Cada cop hi ha més gent gran i les seves reivindicacions es faran escoltar. Cada vegada serà una bossa més important de vots i un públic amb unes necessitats més clares. A Sitges, també. Alerta amb els jubilats plenaris que encara tenen molta feina per fer. I, a més, són lliures per dir-les clares i fresques, sense que el seu sou depengui de ningú i sense haver de quedar bé amb ningú.  Les manifestacions de jubilats reclamant millors pensions fa uns mesos ja van fer pensar a més d’un partit. La meva sogra, sense anar més lluny, és fervent defensora de votar qui li pugi “la paga”. Sense discussions. Convençuda. Són un segment en augment i amb les coses clares. Un sector que els nostres tres regidors plenàriament jubilats representen des dels seus diversos perfils i que d’aquí no-res es faran escoltar encara amb més força.