LOADING

Type to search

Actualitat

Aiguadolç: tan a prop, tan lluny

La fi de la concessió inicial de 50 anys obre interrogants sobre la continuïtat del model actual, ja que obre la porta a l’arribada de grups inversors si no hi ha una pròrroga

Vista del port des del dic de ponent

És un dels principals actius turístics i de serveis que té Sitges, però probablement és un dels més desconeguts. O si més no, un dels que passa més desapercebut. El Port d’Aiguadolç és una de les peces crucials del sistema turístic i de serveis de la vila, però, en canvi, té una presència minúscula en la vida social i esportiva de la població. Un dels millors exemples és que en els programes electorals de les formacions que concorren el 26M, el port resulta invisible (com també ho són els altres dos que té el municipi: Garraf i Port Ginesta), malgrat que aquesta propera legislatura, Sitges haurà d’abordar la renovació de la seva concessió i, per tant, del seu model. I no és un tema menor, ja que la vila (és a dir, l’Ajuntament, però també la societat civil, ara que els partits parlen tant de participació ciutadana) haurà de decidir si conserva el model actual o s’enfronta al risc de deixar aquest idíl·lic espai en mans de grups inversors estrangers que busquin una nova explotació a través d’una possible ampliació. No és un tema menor per a Sitges.

Que els partits polítics no parlin d’un servei públic té, en part, una connotació positiva: vol dir que el seu funcionament no genera problemes ni tensions. És el mateix que succeeix amb el Festival de Cinema, tot i ser la principal plataforma de projecció de la marca Sitges. Però que no se’n parli quan en els propers anys ha d’afrontar un procés del qual en depèn la seva continuïtat i que pot tenir repercussions de primer ordre en l’activitat del litoral del municipi resulta simptomàtic de la seva relació de llunyania amb la resta de la vila.

De fet, aquesta llunyania és un dels handicaps que tradicionalment ha tingut Aiguadolç per sentir-se integrat en la vida local. Una llunyania física, ja que el camí des de la platja Sant Sebastià fins al port no era excessivament còmode, fins que fa una quinzena d’anys l’alcalde Jordi Baijet va adaptar l’accés per Balmins. Però superada la distància física (de la Torreta al Port no es triga més de dotze minuts a peu), es manté la llunyania social amb la resta de la vila. Els sitgetans caminen fins a Terramar o la riera, si convé, però els costa més fer-ho per Sant Sebastià i fins a Aiguadolç. Ja fa anys que el Port ha provat diverses fórmules (algunes d’elles originals i encertades) per assegurar-se la presència continuada dels residents i turistes que rep la vila, però la tendència a desplaçar-s’hi continua sent baixa.

Els estrets carrers del poblat són un dels trets identificatius d’Aiguadolç, ara en perill

El Port d’Aiguadolç serà una de les carpetes de major importància que haurà d’abordar el proper alcalde o alcaldessa. L’any 2022 acaba la concessió administrativa de cinquanta anys i que actualment gestiona una societat local, que ha tingut especial cura en oferir una proposta orientada a vaixells esportius de petit i mitjà format i que fugís de cap projecte d’ampliació.

Davant d’aquest escenari, la Generalitat i l’Ajuntament hauran de prendre una decisió: treure un nou concurs d’explotació del servei i instal·lacions o prorrogar la concessió a l’actual societat gestora, fins a un màxim de 25 anys, com ja s’ha fet en altres ports esportius de l’Estat.

En el supòsit que s’obrís el meló i s’efectués un nou concurs, es podria presentar una oferta apartament més atractiva gràcies a una forta inversió, però amb riscos evidents per mantenir l’actual model, ja que implicaria una ampliació que afectaria a les platges de Balmins i, fins i tot, Sant Sebastià. Aquesta opció, a més, suposaria que el poblat mariner hauria de desaparèixer o amb els apartaments tancats, ja que la Llei de Costes impedeix l’ús d’habitatge a aquesta distància del mar.

Per contra, en el cas que la generalitat i l’Ajuntament s’inclinessin per prorrogar la concessió es mantindria el model actual, tant de dimensions, utilitat i vivenda. La concessionària que presideix Albert Bertran (també president de l’Associació Catalana de Ports Esportius) ha elaborat un dossier en què demana el posicionament sense complexos del món institucional, econòmic i social. El tema no és menor i Sitges s’hi juga bastant més de quina societat gestioni el port.