LOADING

Type to search

Esports

Quan Johan Cruyff és el teu padrí de noces

Entrevista a Toni Llorià, gran futboler i el sitgetà més cruyffista que el mateix Johan Cruyff

Toni Llorià i Johan Cruyff

Fa més de tres anys que el gran Johan Cruyff, un enamorat de la vila de Sitges,  ens va deixar i fa un parell de setmanes, l’associació de Veterans de Sitges, que tants partits de futbol havia compartit amb el geni holandès al camp d’Aiguadolç, li va voler retre homenatge al municipal sitgetà inaugurant l’avinguda de les Estrelles. Com no podia ser d’una altra manera la primera placa que es va posar va ser el Passatge Johan Cruyff, 14.

Aquesta setmana, L’Eco ha entrevistat a Toni Llorià, una de les ànimes de Veterans de Sitges, gran amic del Johan des de fa molts anys i del qual l’exjugador del Barça n’és el padrí de noces.

En quin moment t’enamores de Johan Cruyff?
Amb 13-14 anys jo jugava a futbol a l’Olímpic Cable, era un enamorat d’aquest esport. I quan posava la televisió, sempre veia un jugador de l’Ajax que cada any torejava al Madrid com ell volia, una màquina. 

Com coneixes al Johan?
Vaig tenir la gran sort que després de guanyar diverses Champions i Pilotes d’Or, quan va fitxar pel Barça, com no li arribava el transfer per poder jugar amb els blaugrana, es va instal·lar una temporada al Calípolis. Un dia que estava dinant al Greco, el meu pare em va obligar a anar al restaurant i pagar-li el dinar, no va voler, però a partir d’aquí vam establir una gran amistat.

I quan marxa del Barça?
Perdem la relació, però quan torna com a entrenador, jo treballava a un centre que es deia Servimedic, on anaven tots els jugadors del Barça a fer rehabilitació. Quan vam fer la inauguració del nou centre va venir el Johan, ràpidament em va reconèixer, vam agafar el fil i ja no el vam perdre mai més.

Com neix l’associació entre Veterans de Sitges i l’extraordinari  geni holandès?
Veterans de Sitges neix a principis dels 80. Som un grup de gent que havia jugat a Segona B, Tercera o el futbol amateur que tenim ganes de seguir jugant a futbol i comencem a reunir-nos tots els dissabtes al municipal d’Aiguadolç. El grup es va anar fent gran i el 95, quan venien l’Urruti,  el Hristo, l’Eusebio, el Pereda, l’Alexanco, el Molinos i el Jaume Llopis sempre ens jugàvem mariscades. Qui perdia pagava.

I arriba el Johan i us canvia la mentalitat.
Sí, ell sempre ha estat un avançat. Va dir que no havíem de pagar-nos nosaltres el dinar, sinó que havíem de trobar patrocinadors per la Fundació Ave Maria, posar la gespa del municipal d’Aiguadolç, etc.

Com es juga al costat de tanta estrella?
Jugues molt millor. Aquesta gent et fa entendre que el futbol és un esport molt més fàcil i que jugant en equip i passant constantment la pilota, et permet arribar més lluny amb més facilitat. És un aprenentatge continu. I el Cruyff era el millor, un espectacle.

I llavors va venir l’organització dels Mundialets gràcies a ell?
Sí, el primer any vam donar 6M de les antigues pessetes perquè remodelessin l’Ave Maria, i el segon vam comprar una furgoneta per tal de poder transportar a tots els discapacitats físics i que poguessin fer vela adaptada. També ens reuníem la Nit de Reis per recol·lectar i repartir joguines per als més desfavorits. Tot això eren idees del Johan. Era una gran persona.

Sitges no té cap Cruyff Court…
Aquest projecte neix amb la intenció que tothom qui ho vulgui pugui jugar a futbol. Són pistes que cofinancen els ajuntaments locals i la Cruyff Foundation. N’hi ha més de 200 a tot Catalunya i a Sitges encara no! Esperem que aviat s’arregli. Estem en converses amb l’alcaldessa per buscar la possible ubicació.  

Com et sents ara que a Can Barça estan destrossant el llegat de Cruyff?
Com amic del Johan i com a barcelonista veig que s’ho estan carregant tot, el primer equip i el futbol base, per culpa de les enveges. Com deia el Johan, el club l’ha de dirigir gent que hagi mamat futbol tota la seva vida.

Aquesta setmana passada el Barça us  ha copiat l’avinguda de les Estrelles.
El president Jaume Bou i jo estem  molt indignats, però això vol dir que fem les coses bé.