L’habitatge ha esdevingut ja portada arreu i una de les principals preocupacions de la població. Així s’ha posat de manifest darrerament davant la situació d’emergència que estan patint cada vegada més joves (i no tan joves) pels preus desorbitats en els lloguers i inaccessibles per a la immens majoria en la gent de la compra. Fa temps que des de les pàgines de L’Eco insistim que les dificultats per poder accedir a l’habitatge no és un problema menor. Ni tampoc un problema més. És un problema d’enormes magnituds, que s’està expressant ja amb tota la seva cruesa i que, sense cap mena de dubte, marcarà el perfil i el paisatge humà que tindrà la vila en els propers anys i generacions.
Les xifres resulten prou eloqüents i alarmants. La mitjana del preu del lloguer supera els 1.400 euros, una quantitat impossible per a la majoria de gent que hi vol accedir a títol individual i prohibitiva per als qui volen fer-ho en parella. Les conseqüències d’aquest drama són conegudes: avui en dia no hi ha pràcticament cap jove sitgetà que es pugui quedar a viure al poble on ha nascut i crescut, llevat dels casos en què a casa tenen patrimoni que passa de pares (o d’avis) a fills. Que un municipi estigui expulsant els seus joves com ho està fent Sitges és d’una tristesa absoluta i d’una gravetat terrible.
El que passa a Sitges també succeeix a moltes altres poblacions, especialment de la costa i de l’entorn de Barcelona. La mateixa capital ja fa anys que experimenta aquest desagradable episodi d’expulsar la seva gent a la segona o la tercera corona. A Ribes mateix, els preus estan resultant també cada cop més inaccessibles per culpa de l’ona d’expansió de Sitges. Però gairebé enlloc com a la nostra vila la situació ha arribat a un extrem tan greu.
S’albiren poques solucions que estiguin a l’abast del món local o, fins i tot, el nacional. També des del mateix Govern de l’Estat hi ha un marge limitat per intervenir. Però la situació actual és tan greu i el panorama dels propers anys resulta tan preocupant que hi ha poques solucions per neutralitzar-ho que no passin per una intervenció pública del mercat, que redueixi els excessius marges que han dut a una especulació que està castigant al conjunt de la població. El mercat no oferirà solucions, si no hi ha una intervenció estricta i directa que aturi aquesta sagnia.
Tot i que l’Ajuntament no té marge per intervenir en els preus, sí que en té per ser més àgil en la construcció d’HPO. El Govern n’ha promès 500, però encara és hora de veure cap projecte en ferm. És una emergència.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
