LOADING

Type to search

Editorial

Alta cuina a Sitges

Catalunya ha rebut enguany 65 estrelles Michelin, que distingeixen l’alta cuina i que suposen una excel·lent carta de promoció. Un cop més, però, les estrelles Michelin han passat de llarg a Sitges, tot i haver arribat aquest cop a poblacions que tenen la vila com a referent turístic. La gran targeta mundial de presentació de la restauració continua sense contemplar Sitges entre les seves distincions i, tot indica, que tampoc ho farà en els propers anys.

La pregunta és necessària. Com és que en un municipi que és una referència en diverses matèries turístiques (infraestructures hoteleres, turisme de congressos, projecció cultural, festivals…) presenti tants reptes pendents en la restauració? Durant molts anys predominava una sensació que Sitges exercia una capitalitat indiscutible en turisme, però que per dinar bé calia anar a altres poblacions properes. Hi havia una part de veritat en aquesta llegenda (aquestes poblacions havien sabut posicionar-se en aquest cartell, gràcies a les decidides apostes d’alguns restaurants, que havien aconseguit fama a nivell de tot el país), però també bona part de mentida, ja que a Sitges fa moltes dècades que hi ha restaurants de nivell exquisit, que poden satisfer els pal·ladars més exigents.

Però l’oferta d’alta cuina a Sitges ha quedat excessivament reduïda a poques veus i, sobretot, ha quedat superada per la proliferació de restaurants de baix nivell, que contradiuen el tan repetit reclam de la qualitat. Falten propostes que facin bandera més enllà de l’àmbit local i que esdevinguin referents nacionals. 

Les causes d’aquest estancament són diverses i, en bona part, giren entorn aquesta cultura excessivament arrelada a Sitges de buscar els resultats a curt termini. El curt-terminisme ha estat sempre una hipoteca en aquest poble, ja que ha impedit realitzar apostes més enllà dels resultats immediats. I en aquest cas –i un altre cop– l’exagerat preu dels lloguers dels locals tenen una responsabilitat directa. És difícil demanar a algú que esperi anys a obtenir beneficis quan està pagant 3.000 o 4.000 euros de lloguer al mes. I és que els preus desorbitats amenacen no només el present, sinó que hipotequen el futur.