LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Anava al Mercat i això em va salvar la vida

Un dia recordarem que els mecanismes d’allò que encara en diríem “la vida de poble” van servir per cuidar-nos tant i fer possible que tot anés bé

Jordi Castañeda

Podria ser l’inici d’una novel·la: “Vaig anar al Mercat i em van acabar salvant la vida”.  Aquests dies de confinament (un amic meu proposa recuperar el mot enclaustrament), el Mercat està obert i els paradistes extremen les mesures de seguretat per continuar abastint la ciutadania dels productes alimentaris d’aquesta instal·lació. Com us podeu imaginar, els negocis estan infinitament agraïts a la clientela fidel, que fins i tot en aquestes difícils setmanes els permet tirar endavant amb l’empresa familiar.

Immediatament després d’aquest emotiu sentiment de gratitud, però, a mesura que passen els dies, els mateixos paradistes detecten que alguna cosa grinyola: s’adonen que aquella àvia que venia cada dia continua venint cada dia, sense mascareta, guants ni targeta de crèdit. I aquí arriba la preocupació,  perquè aquella persona forma part d’un grup vulnerable davant la pandèmia. Per la seva pròpia seguretat, se li ha de fer entendre que ha de viure durant un temps amb unes rutines diferents. Amb suficient tacte, amb l’amabilitat i la confiança de la coneixença generada al llarg del temps, els mateixos establiments del Mercat s’han proposat defensar la salut dels seus clients més vulnerables. S’han proposat de fer entendre que han de canviar els costums, que l’Ajuntament ha activat mecanismes per ajudar-los a carregar la compra a través de la bossa de voluntariat creada per aquesta emergència sanitària. I aquesta persuasió, probablement, acabarà salvant vides. Cada persona que no s’encomana és una mica més d’aire per a uns centres hospitalaris que treballen a més no poder. No caldrà canviar d’establiment, tan sols no veure’s cada dia. Sortir a comprar un cop cada 4 o 5 dies i demanar l’ajuda d’algun voluntari per carregar-ho fins a casa. Continuar comprant en el comerç de proximitat, ajudant els productors de casa i (mirem-nos-ho així) gaudint de l’estima del botiguer que s’amoïna per nosaltres i la solidaritat del jove voluntari que s’ha ofert a donar-nos un cop de mà. Això no ens ho donarà cap Amazon, unes plataformes que tenen molts aspectes positius, però que no vetllaran per la nostra salut.   

Les venedores del Mercat, darrere del taulell, no són un sector tan clarament exposat a la malaltia com qui treballa en un hospital o en una residència. Evident. No sortiran a les notícies. Però sí que són la primera barrera per evitar que als hospitals hagin d’atendre més gent de la que poden. Amb la seva amable seducció faran entendre que cal fer les coses diferents durant una temporada. Elles no són les científiques que busquen la vacuna o el millor tractament contra aquesta pandèmia, però són part d’una consciència ciutadana que també busca evitar més contagis.     

Gràcies a anar al Mercat, gràcies a tenir un comerç de proximitat i de confiança, gràcies a la conscienciació dels establiments, se salvaran vides de col·lectius especialment exposats al coronavirus. Anar al Mercat, va acabar salvant la vida d’aquella àvia, que a l’estiu podrà tornar a gaudir d’una altra Festa Major al costat dels seus néts. Potser fins i tot ballaran junts les sardanes abans de la Sortida de les Dues i recordaran, a l’hora de dinar, com els mecanismes d’allò que encara en diríem “la vida de poble” van servir per cuidar-nos tant tots aquells dies i fer possible que tot anés bé.     

També pots veure