LOADING

Type to search

Editorial

Aplaudiment merescut

L’aplaudiment que cada vespre, a les 20 hores, se sent des dels balcons i terrasses cap als professionals sanitaris és un dels gestos que, passi el que passi, quedarà d’aquesta era del confinament. L’aplaudiment, més enllà de la gent que s’hi sumi a picar de mans, és unànime per part del conjunt de la societat. Aquí no hi ha diferències d’idees ni de banderes. La feina –amb el risc evident que l’acompanya– que estan duent a terme els metges, els infermers, els tècnics d’ambulàncies i la resta del personal sanitari és la imatge que presentaran els llibres d’Història quan hagin d’explicar els fets d’aquests mesos.

I en aquest reconeixement encara s’hi podrien sumar els d’altres professionals des d’àmbits diferents que també es mantenen als seus llocs de feina oferint un servei necessari a la societat: policies, empleats de supermercats i establiments de productes de primera necessitat… Cada setmana, des que va començar la crisi, a L’Eco parlem amb alguns d’ells, que ens expliquen els seus temors, però també el seu sentit de la responsabilitat en uns moments on el servei a la comunitat adquireix un valor especial.
I això està passant al costat dels nostres habitatges, on vivim confinats per a protegir-nos i protegir a la resta de la societat. Ben a prop, hi ha gent que ho està donant tot. A Sant Camil, per exemple, que ha esdevingut el quilòmetre zero del coronavirus a la comarca, i on hi ha més de 150 ingressats amb patologies per aquesta malaltia i uns riscos de primer nivell. Els professionals de Sant Camil estan demostrant un coratge, una entrega i un sentit cívic que caldrà tenir ben present quan superem aquesta terrible crisi.

Durant diverses generacions, els francesos van reservar en un lloc especial dels seus records aquells soldats nord-americans i britànics que van deixar la seva sang a les platges de Normandia per alliberar-los del terror nazi. Salvant les distàncies en l’època i les formes, els professionals sanitaris dels hospitals (i de les residències de gent gran) constitueixen els herois dels temps actuals. Han estat víctimes de la improvisació dels governants, però, tot i els riscos evidents, no defalleixen en donar el millor d’ells mateixos per estar al servei de la gent que més està patint. Lliçó de vida.

També pots veure