LOADING

Type to search

Ribes

Ara i sempre hi som els mestres

La nostra tasca traspassa la frontera de l’aula i és un acompanyament integrador

Gemma Romanyó

Doncs sí, ara també és el nostre moment de correspondre, com sempre hem fet i farem vers els i les nostres alumnes. Avui més que mai, però, la nostra feina es transforma en molt més que acció educativa, en el sentit formatiu de la paraula. Ara és, per damunt de tot, acompanyament emocional. És guia, escolta, transmissió de coneixement i sensibilitat perquè els nostres infants i joves vegin, en aquesta experiència grisa que els ha tocat viure, també una oportunitat de creixement personal. Fer-los sentir, malgrat les circumstàncies, dins el paraigua de l’escola o l’institut fins i tot en aquesta distància imposada per la pandèmia.

Nosaltres estem acostumats a fer tot això i més. A fer malabarismes quan estem a l’aula amb moltes persones per atendre i cadascuna amb la seva individualitat i necessitats particulars. A fer el cor fort quan ens hem de posar davant de tota aquesta platea i tenim un dia dur. A pensar mil activitats i repensar la nostra tasca educativa constantment perquè ells se sentin motivats i feliços en el camí de l’aprenentatge. A conciliar la tasca docent amb la nostra maternitat o paternitat i adonar-nos que ho voldríem fer millor i ara no podem. Tot això i un llarg etcètera. Nosaltres sempre hi som, amb confinament o sense. La nostra tasca, avui i cada dia, traspassa la frontera de l’aula i es converteix en un acompanyament integrador i indispensable.

Des del divendres 13 de març ens toca fer front a una situació totalment nova i desconeguda, desconcertant, on tota la comunitat educativa ha de buscar dreceres per apropar-se virtualment a l’alumnat, i ho fem com podem, com sabem. Ho fem des del caos de moltes cases on hi ha la parella teletreballant i fills demanant atenció i cura. Ho fem amb el cor trencat perquè hem perdut un avi que no hem pogut acomiadar. Ho fem patint perquè la nostra companya s’ha quedat sense feina o el marit és autònom i no sap com s’ho farà… Ho fem com ho fan els nostres alumnes, tan bé com sabem.

Sí, hi ha qui diu que «ara és l’hora dels mestres», de l’educació, però també és l’hora que es posin les cures al davant de tot. A primera línia. Ara també és l’hora que la societat valori la valuosa i imprescindible tasca humana que fa aquest col·lectiu. Ara és l’hora de valorar les professionals de l’educació. Ara és l’hora del respecte pels que estimen aquesta feina i es reinventen per ser cada dia una mica millors, per tots aquells que no deixen d’aprendre dels seus alumnes i de ser crítics amb ells mateixos i tot allò que els envolta. Ara és l’hora de sentir orgull quan penses que tens una sort immensa: una petita gran persona davant teu que et demana si l’acompanyes a créixer i a descobrir el món. I nosaltres ho fem cada dia i és una enorme responsabilitat i esforç que fem des de l’amor.

Ara i sempre hi som els mestres. Gràcies als que respecteu i valoreu la nostra feina.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure