LOADING

Type to search

Actualitat Coronavirus

Ballar assegut en una cadira

Els locals d’oci nocturn viuen la situació amb gran incertesa

Mathias Naumann, propietari del Prisma; Núria Escarp, DJ, i Àxel Comas, propietari del Guitar.

Marcar el ritme amb els peus assegut en una cadira. Aquesta serà la manera de ballar als locals d’oci nocturn a partir del pròxim dilluns 22 de juny, quan s’aixequi l’Estat d’Alarma i comenci la nova normalitat, que s’allargarà fins que trobin la vacuna que aturi la Covid-19. Es canviarà el festeig, els petons, el parlar a cau d’orella i la suor, per la distància de seguretat d’1,5 metres, els gels desinfectants repartits per arreu del local, ballar asseguts i les mascaretes. En higiene segur que es millora enormement.

 “La gent no té por”. Aquesta frase és de Mathias Naumann, del mític Prisma del carrer Primer de Maig. Divendres passat va ser el segon cap de setmana que va obrir el local –el primer va ser fluix per culpa del mal temps– i dissabte ja es van veure les primeres aglomeracions: “en taules de quatre persones s’hi intenten posar deu clients i la gent ens demanava copes per emportar. Ara és fàcil de controlar, ja que dins del local no es pot accedir, però veurem com va a partir de Sant Joan”. Ara per ara, només obre divendres i dissabte a partir de les 20 hores i depenent de l’evolució i què els deixen i no deixen fer aniran veient: “però serà difícil controlar. Òbviament que ens adaptarem i farem tot el que convingui, però nosaltres no som policies”, diu Naumann.

Altres es busquen la vida. Àxel Comas regenta el Guitar, al carrer Illa de Cuba des de fa més de 5 anys. Amb la pandèmia s’ha hagut de buscar la vida, ja que no obre el seu local des del passat 8 de març i ara és un dels encarregats del chill out del Xalet. Al Guitar, on tot el local és una gran pista de ball, serà difícil continuar amb l’activitat com fins ara: “és com anar a un restaurant i que no et serveixin menjar”, comenta el jove empresari. De moment no té data d’obertura, ja que ha de tenir certa seguretat econòmica: “el cost d’apujar la persiana és elevat”. L’Àxel està buscant alternatives per al seu local “però és complicat fer activitats diürnes tancat entre quatre parets i en locals tan foscos: la gent prefereix una terrassa per a fer l’aperitiu”, conclou.

Els DJs, els grans perjudicats. En aquesta època de l’any, Núria Escarp estaria viatjant per les discoteques i hotels d’arreu i ara s’ha de conformar a fer-ho a casa seva, on ha fet extraordinàries sessions des de la seva terrassa, per amenitzar el capvespre, just després dels aplaudiments als sanitaris durant els dies més durs del confinament. La preocupa què passarà amb la seva feina aquest estiu: si eliminen les pistes de ball és fàcil que deixin de comptar amb ells. Ella s’ha hagut d’espavilar i serà l’encarregada del chill out de l’Hotel 1883 del carrer Illa de Cuba: “entre tots hem de buscar la forma de buscar noves formes d’oci”. És l’hora de reinventar-se.

Llegeix totes les novetats a CORONAVIRUS, HORA A HORA (FASE 2)