LOADING

Type to search

Actualitat Coronavirus

Els nous reptes per al turisme arran la Covid-19

IVAN MARTÍNEZ
Professor d’Estructura del Mercat Turístic a l’IES Joan Ramon Benaprès

Començava el curs, en un setembre que ara ens sembla llunyà, parlant al meu alumnat de l’assignatura d’Estructura de Mercat Turístic del Benaprès, de la fragilitat d’una destinació consolidada: països receptors amb dècades d’experiència turística i milions de turistes rebuts, com són Egipte o Tunísia que han patit molt els últims anys per culpa dels atemptats contra turistes.

La seva desgràcia va ser la nostra sort, ja que molts viatgers van decidir canviar aquests països per les nostres platges, cultura i gastronomia, buscant una seguretat que les altres destinacions ja no els hi oferien.

El viatger és poruc, molt poruc, amb l’excepció d’alguns viatgers joves –que prioritzen els preus baixos d’una destinació necessitada de clients per sobre de la seguretat– el viatger mig, davant de qualsevol dubte el primer que fa és cancel·lar. Un exemple de resiliència d’una destinació segura, la tenim a casa nostra fa poc. La ràpida i eficaç reacció dels Mossos d’Esquadra en els atemptats de Barcelona i Cambrils, va fer que encara que en un principi les reserves van caure, de seguida van tornar a la normalitat per la seguretat que ràpidament vam tornar a oferir com a destinació.

Turisme de Sitges, en aquest sentit, ha mogut fitxa molt ràpidament amb dues magnífiques campanyes visuals, No cancel·lis, ajorna i Un Sitges de cinema, per intentar que la fuita de cancel·lacions de mercats consolidats com són el nacional, Andorra o el sud de França esdevinguin reserves futures.

El repte principal que tenim és projectar seguretat, i tinc la percepció que hi haurà una lluita ferotge entre les diferents destinacions de l’Estat, a l’hora d’aconseguir la millor quota de mercat possible. Com ha passat amb la sanitat, qui millor coneix el territori, i sap gestionar-lo amb eficiència i eficàcia, són els diferents governs autonòmics, i cada conselleria de turisme lluitarà per defensar la seva infraestructura turística i els treballadors que depenen d’ella, igual que ara estan lluitant per aconseguir en mercats estrangers materials i equipament mèdic pels seus hospitals. És a dir destinacions com les Canàries, Balears, Múrcia, Ceuta o Galícia, on el virus ha afectat molt poc en incidència de contagis i morts, segur que ho faran servir per posicionar-se com a “lloc segur” per sobre d’altres on el virus ha fet estralls.

En el web del Think Tank Deep Knowledge Group, no apareixem entre els 40 països més segurs, però sí que sortim al llistat dels més perillosos per la Covid-19, en la quarta posició (primer Itàlia, segon els Estats Units, tercer el Regne Unit i cinquè França). Aquest és un fet demolidor, però també és una pista brillant de quins països són els que tenim en una situació semblant a la nostra, i als que es pot dirigir tota l’artilleria de promoció turística. Precisament aquests quatre països ja eren dels set principals emissors de viatgers cap al nostre país el 2019 (els altres tres són Alemanya, els països nòrdics i els Països baixos). Treballem sobre una pedra que ja tenim picada, només hem de fer arribar a aquests països emissors la seguretat que podem aportar del nostre destí.

El turisme intern (gent d’altres contrades del nostre país) té tots els números per ser gran part de la solució temporal del nostre sector, ja que la sensació de por dins del mateix país és molt menor. Aquí és també on el sector pot fer bones ofertes, sempre parlant de valor afegit i no d’abaixar preus.  

Aquesta epidèmia no afectarà a tothom per igual a nivell econòmic, els primers que sortiran dintre del nostre país quan la situació estigui controlada, com excursionistes o turistes són els clients de nivell adquisitiu mig-alt i alt, que sempre ha estat el nostre target; no busquen preu, busquen qualitat, servei, exclusivitat i valor afegit, quatre coses que a la marca Sitges pot oferir.

El moment actual és similar a les aturades que han produït els grans conflictes bèl·lics, però tenim avantatges importants sobre aquelles situacions. La primera és que no hi ha destrucció d’infraestructures de cap mena ni pèrdua de capital humà, per tant la tornada a un funcionament el més normal possible, pot ser molt ràpida. La segona és que la recerca de la vacuna ha mobilitzat laboratoris del tot el món que estan immersos en una lluita per veure qui la trobarà abans, alguns d’ells pel bé de la nostra espècie, i la majoria simplement perquè el laboratori que la trobi es farà multimilionari.

L’Organització Mundial del Turisme, estima que en aquest any les arribades de turistes internacionals al món es poden reduir entre un 20 i un 30%. Dintre dels sectors més perjudicats estan les companyies aèries. Ja hi ha veus que diuen que algunes desapareixeran i altres ja han estat nacionalitzades com Alitalia, per fer fallida. Països com França o Alemanya ja estan preparats per fer-ho als seus territoris si és necessari.

Malgrat sembli que tot són desgràcies, hi ha qui ha ficat fil a l’agulla. Emirates serà la primera que farà el test de Covid i prendrà la temperatura a tothom abans d’embarcar, per assegurar que dintre de l’avió no va ningú que tingui el virus… això és donar seguretat al client. Com veiem davant d’un problema sempre hi podem trobar una solució.

Altres companyies aposten per fidelitzar de cara al futur el client, mantenint el contacte i aportant un valor afegit en aquest moment, per exemple B the Travel Brand està regalant cursos online de fotografia per viatges.

A nivell empresarial, en la meva opinió hem de fer un parèntesi en la manera de gestionar els negocis. Sempre he considerat una empresa com un ens viu, que necessita molts recursos en el seu naixement fins que s’estabilitza. Tornem a aquest moment, un moment en què més que treballar pel benefici, haurem de lluitar per arribar al punt d’equilibri econòmic, i si no podem arribar a aquest punt, fer que les pèrdues siguin les mínimes.

Aquí és on crec que a nivell local el nostre Ajuntament pot fer més, ja que igual que la ciutadania de Sitges va fer un esforç fa vuit anys per recuperar un Ajuntament en fallida amb 67 milions d’euros de deute, el superàvit actual (sempre amb el permís de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària) s’ha d’avocar íntegrament a salvar les persones i el teixit empresarial de la vila. A Sitges hem fet guardiola pels temps dolents, i ara és moment de gastar-la. Cal una resposta excepcional, per una situació excepcional.

Ara més que mai, les empreses i els autònoms de la vila no necessiten una moratòria, sinó una exempció total d’impostos municipals per aquest any. Necessitem les nostres empreses amb vida per quan la malaltia remeti, la seva destrucció seria entrar en un període de crisi que duraria anys.

Evidentment, en un món on hi haurà un excés d’oferta, els preus cauran. Poblacions hoteleres amb un gran volum de llits com Salou i Lloret rebentaran els preus per aconseguir una part de les arribades. Sitges ja té clar fa anys que aquí és on no hem d’entrar a competir. Com hem fet l’última dècada, hem de competir en qualitat, servei, exclusivitat i incorporar el valor afegit.

En moments de crisi tenir clar el preu final d’un bé o servei és fonamental per prendre la decisió de compra. Crec que una bona idea podria ser la creació d’un paquet Experiència Sitges, en què en un preu tancat un visitant pugui viure allò que com a poble oferim. El paquet Sitges podria incloure: habitació amb esmorzar (quantitat de nits a triar pel client), dinar un menú típic en un restaurant de cuina mediterrània, nit de tapes, gandula a les platges, un parell de consumicions del nostre oci nocturn, carnet VIP per un 15% de descompte en botigues i entrada als nostres museus.

El concepte és moure els diners per tot el sector comercial del poble, en l’economia capitalista (ens agradi o no, és la nostra) si el flux de diners es mou, els negocis aguanten, que és el més vital. Necessitaríem un gran acord entre el Gremi d’Hostaleria, l’Associació de platges i la flamant Associació Sitges Comerç per crear el paquet. Per adobar tot això no hi ha millor inversió en màrqueting, que la inversió directa en el client, aquí és on entraria l’Ajuntament, publicitant el paquet en els mercats emissors que abans comentava i fer una “festa de benvinguda”, per exemple a la Fragata tots els divendres (oberta a tothom, visitants i excursionistes) amb castell de focs i música en directe per la gent que ha decidit venir a la nostra vila. Aquesta experiència de la festa de benvinguda setmanal, ja la vaig viure dues temporades d’estiu, en una població que es diu Hampton Beach a New Hampshire (EUA). La festa tenia molt d’èxit i era molt ben rebuda.

La qüestió és crear el màxim valor afegit pel nostre producte de qualitat, oferint sempre que sigui possible un preu tancat, per poder competir amb mercats que lluitaran per oferir preus molt econòmics.

Si sumem el nostre producte de qualitat, a unes condicions higièniques molt curoses als nostres establiments, la utilització del carnet d’immunitat que la Generalitat vol implantar per tothom que treballi, una projecció d’imatge de responsabilitat de la nostra ciutadania (tothom amb mascaretes, i sempre que sigui possible amb guants), tots aquests ítems, sumats a les dades de baixa afectació a la nostra vila, podrem projectar la imatge de seguretat que els turistes demandaran a les destinacions turístiques.

Llegeix totes les novetats a CORONAVIRUS HORA A HORA