LOADING

Type to search

Editorial

En el bon camí

Doncs sembla que sí. Al final, poc a poc, Sitges comença a despertar de l’amarga letargia en què ha estat immers durant els últims mesos. Un període que, malgrat l’agut context de pandèmia, ha estat més marcat pels retrets mutus que no pas per les propostes constructives en clau de futur.

Curiosament, ha sigut l’arribada de la primavera menys florida dels darrers anys, que ens deixarà sense caramelles i també sense Ral·li, la qui sembla que hagi motivat institucions i sector turístic –cadascú, des de la seva trinxera i a la seva manera– a convergir per ressituar la marca Sitges com la destinació de referència que sempre ha sigut i que ara, més que mai, estava en joc.

D’una banda, el Sitges Convention Bureau ha presentat una cinquantena d’accions programades per continuar sent la segona opció predilecta de les empreses –només superada per Barcelona– a l’hora d’organitzar congressos i reunions. De l’altra, els bons pronòstics de les darreres setmanes sembla que agafen forma i, si no hi ha una desbandada d’anul·lacions d’última hora o noves restriccions socials –difícils de preveure ara ma-teix–, el sector hoteler podria enfilar-se fins a un gens menyspreable 80% d’ocupació.

Per arrodonir-ho, el vídeo de Sitgetanament continua causant furor i acumulant reproduccions a les xarxes socials. I, enmig de tot plegat, el sector de l’oci nocturn torna a agafar la iniciativa amb una proposta pionera per reobrir els bars musicals que pot ser el ressorgir del sector de la nit.

El sistema és el mateix que ja s’ha posat en pràctica a Barcelona en dues ocasions: l’assaig de la discoteca Apolo i el concert de la setmana passada al Palau Sant Jordi. Ara bé, la proposta sitgetana és innovadora perquè es faria de manera simultània en diferents espais –hi participarien cinc establiments del carrer Dos de Maig– amb un lloc obert com a nexe en comú.

El nom comercial del Carrer del Pecat, excessi- vament diluït durant els darrers anys a causa de la proliferació de locals que no tenen res a veure amb l’oci nocturn i de baralles puntuals que poc representen la tradició festiva de la nit sitgetana, també es posiciona per tornar a ser referència. I ho vol ser en un sector –el de l’oci nocturn– que encara no ha obtingut el permís per tornar a obrir.

Les idees comencen a brollar en aquest Sitges que ja anhela ser postpandèmia. La coordinació entre tots els estaments serà providencial perquè el talent no es destini en guerres aïllades, sinó en un veritable revulsiu conjunt.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure