LOADING

Type to search

Editorial

Habitatges ocupats

A L’Eco d’aquest semana expliquem el cas de Maria del Mar Tamburini, una dona propietària d’una casa d’herència familiar a la carretera de Vilanova, que fa uns anys la va posar de lloguer per sufragar les despeses de transmissió patrimonial i que ara no pot accedir-hi, malgrat que els inquilins fa anys que no li paguen el lloguer. És un d’aquells casos que evidencien com el sistema administratiu i judicial no funciona com hauria de fer-ho en aquest país. El cas de la Maria del Mar no és el primer ni l’únic que hi ha actualment en condicions similars a Sitges. Fa uns anys, una dona va haver de travessar una odissea de denúncies, recursos i sentències per poder recuperar la seva casa al carrer Joan Maragall.

A la lògica ràbia que pateix la Maria del Mar se li suma la desesperació perquè no arriba una solució després d’haver recorregut a diverses administracions i jutjats. I quan la ràbia deriva en desesperació i impotència és un senyal clar que el sistema falla i que es mostra incapaç de protegir i defensar als qui durant molts anys i dècades ha aportat tant esforç per mantenir-lo.

El cas de la Maria del Mar va començar com una estafa i ha acabat sent una ocupació. És a dir, al principi, el llogater va traspassar el contracte a un tercer sense permís de la propietària, però anys després hi han anat a viure altres inquilins sense cap mena de relació contractual amb la dona –que no rep cap lloguer pel seu ús– i que es neguen a abandonar-lo perquè al·leguen que estan en risc d’exclusió social i l’Ajuntament no dóna solucions a la propietària, que va veient com passa el temps i no pot accedir a casa seva.

A Sitges hi ha una ocupació il·legal de mitjana al mes, segons dades de la Policia Local. Resulta complexe –i inapropiat– posar tots els casos en un mateix sac i utilitzar la mateixa regla de valoració, ja que no és el mateix la injustícia, barrejada d’estafa, que pateix la Maria del Mar amb altres situacions on els afectats són entitats financeres. Cap ocupació d’una propietat privada, sigui qui sigui el titular, pot ser acceptada, ja que suposa alterar un dels principis fonamentals de la nostra societat. Però també és cert que les administracions no estan fent prou per evitar que tanta gent tingui dificultats evidents per accedir a un lloguer digne a preus raonables. Sigui com sigui, darrere la clamorosa necessitat d’actuacions i ajuts socials (com els aprovats per l’Ajuntament dimecres) no es pot amagar una certa tolerància amb un fenomen basat en la il·legalitat, com és el de l’ocupació.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure