LOADING

Type to search

Editorial

Hotels asfixiats

La crisi de la Covid, a banda del drama humà i sanitari, està sent especialment dura i crítica amb els sectors econòmics que depenen del turisme. L’aturada de l’activitat no únicament turística, sinó també de congressos, festes i esdeveniments, ha deixat el sector absolutament amb l’aigua al coll. Els efectes són visibles des de fa mesos a la vila: tancament de comerços, bars i restaurants; suspensió de festivals i altres cites socioculturals… I tot això es tradueix en ERTO, atur, pèrdues i, per als autònoms i empresaris que no poden ni tan sols tenir el subsidi de desocupació, un escenari de desperació accentuada. La situació és d’extrema gravetat, com no es recorda mai a la vila des de la Guerra Civil.

En un municipi com Sitges, que té una tercera part del seu PIB directament depenent del turisme –que s’amplia a més de la meitat entre els que hi estan indirectament vinculats i, per tant, afectats–, que existeixi una sensació d’abandonament per part de les administracions en aquesta llarga i profunda travessia suposa un doble dolor. Al propi generat per la situació provocada per la crisi, se li suma que les administracions no ajudin prou als sectors afectats, a diferència del que succeeix en altres territoris. Empreses i autònoms han hagut de pagar aquesta setmana passada els impostos d’IVA i les retencions sense que Hisenda no donés peu a uns ajornaments que resulten imprescindibles. Paral·lelament, la Generalitat –que és l’administració que implanta algunes de les restriccions que estan provocant més afectacions econòmiques– ha arbitrat també en les darreres setmanes nous ajuts a autònoms i establiments tancats. I serien per celebrar, tot i que a l’hora de la veritat resulten insuficients i poc més que un simple pegat vestit de cara a la galeria a les portes d’unes eleccions.

I a Sitges, l’Ajuntament ha creat diverses línies econòmiques per a diferents sectors, però que tampoc cobreixen, ni de bon tros, el mínim de les necessitats, a banda de l’excessiva lentitud en la tramitació, que il·lustra de nou el greu problema que té la maquinària municipal en el seu funcionament. El Govern municipal tenia la possibilitat també d’haver efectuat una significativa i efectiva reducció de la pressió fiscal per als sectors que més pateixen la crisi –com els hotels i la resta de negocis d’hotaleria– però, en canvi, ha optat per una fórmula maquillada i del tot punt insuficient. Que els hotels de Sitges hagin de pagar el mateix IBI, quan han patit una caiguda del 70 per cent és un despropòsit. 

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure