D’aquí dues setmanes començaran les obres de reforma d’una part de la via del tren entre les estacions de Sitges i Garraf. És una actuació programada des de fa dos anys, i que arriba ara, en el moment que el servei pateix el seu dèficit més accentuat. Els usuaris –cansats i resignats, però tremendament enfadats– ja no accepten cap explicació ni justificació per part d’una companyia que bat el rècord de deficiències. I és lògic que sigui així: els responsables de Rodalies i Adif i els polítics que acostumen a parlar del servei, haurien de ser-ne usuaris durant una setmana seguida per copsar en primera persona el maltractament que pateixen les persones que no tenen cap altre remei que agafar el tren per anar a la feina, la universitat o altres assumptes.
Les obres que durà a terme Adif suposaran l’anul·lació d’una línia entre Sitges i Garraf. Això implicarà, lògicament, que la freqüència del servei s’hagi de reduir també i els quatre trens habituals de cada hora quedaran en dos. De fet, això no és novetat, ja que des de finals de gener fins fa pocs dies aquesta ha estat la tònica de funcionament, derivada de l’acusada crisi que ha patit Rodalies a tot Catalunya.
Que per intervenir en l’estructura de la línia s’hagi d’aturar el funcionament en un tram té tota la lògica del món, ja que hi ha actuacions en les que necessàriament els operaris hauran de treballar sobre els rails. El principal problema no és aquest, sinó que la manca de manteniment mínim durant dècades ha generat una acumulació de tasques pendents, que ara, quan finalment les duen a terme, suposen un nivell de molèsties superiors.
Però el que realment genera enuig entre els usuaris, així com en els responsables institucionals del Garraf i el Baix Penedès respecte aquestes obres de manteniment, és que el pla alternatiu que proposa la companyia per a compensar les reduccions de freqüència és insuficient i està acompanyat d’altres molèsties. Hi haurà un increment del servei de bus per a pal·liar les reduccions, però en canvi no es decretarà cap mena d’abonament en el pas del peatge dels Túnels del Garraf.
I aquí és on tornem a picar amb la realitat. El peatge de Vallcarca no hauria de desaparèixer mai… per als visitants i turistes. Però en canvi els residents del Garraf no haurien de ser tractats de la mateixa manera que la resta de la gent i estar condemnats a pagar els més de 8 euros que val aixecar la barrera. Ara mateix s’ha tornat a posar de manifest aquest despropòsit.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
