LOADING

Type to search

Ribes

La Castaween

Amàlia Huete

Ja fa uns anys que a casa celebrem la Castaween, mot compost per la paraula Castanyada i Halloween. Sí, noi, no es pot anar contra corrent, i menys quan tens criatures a casa. El vespre del 31 d’octubre anem per les cases demanant truco o trato, (curiós que sempre canviem al castellà quan una cosa és forana), tot i que en realitat hauríem de dir trick or treat, ja que tots els nens fan anglès a l’escola i parlen de la tradició anglòfona del Halloween i és quan recollim moltes, moltes llaminadures. Després anem a casa i celebrem la Castanyada, com Déu mana!  A la trobada amb els amics no falten mai les castanyes torrades, els moniatos i els panellets (casolans o comprats a les pastisseries del poble).

Us convido a fer una passejada pels nostres carrers la vigília de Tots Sants, si voleu just abans de començar a celebrar la Castanyada, i veureu un espectacle sorprenent. La zona del parc dels ànecs, en realitat Parc Salvador Espriu, on majorment trobem cases amb jardins, es transforma en un barri típicament americà! Sí, sí, americà 100 per cent. La decoració dels jardins i les cases se supera any rere any. Podem trobar tombes als jardins, teranyines per tot arreu, carabasses i ratpenats i una il·luminació espectacular, que fins i tot, de vegades, fa tremolar de por al més valent. Però no només això, també podreu veure colles i colles de nens i nenes disfressats de zombis, fantasmes, Dràcula o d’esquelets; acompanyats per un estol de pares i mares (alguns dels quals també es disfressen fins al mínim detall). L’últim any no m’ho podia creure, semblava ben bé que ens haguéssim escapat d’una pel·lícula de por americana, tipus Screem.

Però això no sempre ha estat així. La festa de Halloween a Ribes ha tingut una evolució i una projecció sorprenent, de menys a més en pocs anys. Hem passat d’uns anys en què uns quants nens demanaven llaminadures per les cases i sovint la gent els contestava: “Una castanya és el que us donaré, i no de les que es mengen, si continueu tocant al timbre!”, a la preparació fins a l’últim detall de la decoració de les llars i les disfresses; així com la sofisticació de les llaminadures, cada any  més terrorífiques i realistes (aranyes, cucs i ulls de sucre). Hi ha com una mena de competició per veure qui fa més por, qui decora millor la casa i sobretot qui recull més caramels. 

Quan arriben aquestes dates acostumo a explicar als meus alumnes, la majoria nouvinguts, la tradició de celebrar la Castanyada. Explico els orígens i la tradició de menjar castanyes i panellets. Segons la Viquipèdia “la Castanyada, s’esmenta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l›oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L›àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.” També explico que tenir una carbassa a la porta de casa és una tradició catalana de fa molts i molts anys. I com no, els passo la recepta dels panellets. Fa un temps els deia que la nit del 31 del octubre, aquí no  celebràvem el Halloween, que era una tradició anglosaxona, i que aquí només celebrem la Castanyada, però ara és absurd negar l’evident.

Com cada any tornem a tenir el debat servit: Halloween o Castanyada? Per a uns la Castanyada és la festa tradicional de Catalunya i no l’hem de deixar perdre. Per a d’altres és inevitable celebrar el Halloween dins el món globalitzat on vivim. Jo, la veritat, fa temps que vaig fer un canvi de posicionament i m’agrada molt poder celebrar les dues coses. M’agrada la Castaween. Fins i tot m’agrada la combinació de les dues paraules. Una combinació gens forçada. Anar a buscar llaminadures a les cases i després continuar amb la dolçor dels panellets. Massa sucre, direu, però un dia és un dia! La Castaween ja no és un nom estrany, se celebra a molts pobles i discoteques, fins i tot la celebren els comerciants. Una festa consumista? Com totes, no?

No sé si l’Institut d’Estudis Catalans acabarà recollint el mot Castaween, però és evident que aquest neologisme està més que acceptat i no m’estranyaria que sortís al proper llistat de termes normalitzats del Termcat, com tuitar o espòiler. 

Celebreu el que celebreu, què tingueu una bona Castanyada, Halloween o Castaween

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure