LOADING

Type to search

Ribes

La separata

La publicació d’una separata és la culminació de molts mesos d’investigació, documentació i entrevistes

Amàlia Huete

Quan encara tenim els sons, les olors i els gustos de Festa Major removent els nostres sentits, deixeu-me que us parli d’un element que no pot faltar mai a la nostra festa, la separata. La separata, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és un relligat a part d’un article o d’un capítol publicat en una revista o en un llibre. Tot just acabar les festes de Nadal,  ja frisava per tenir el programa de Festa  Major a les mans, en especial per poder llegir la separata d’enguany.

La primera separata, segons els registres de la biblioteca va sortir al programa de Festa Major  de Sant Pere de 1983, escrita per Magí Miret i Mestre, titulada La comarca del Garraf a l’antiguitat. La primera de Sant Pau va ser l’any següent, el 1984 amb una separata de diferents autors, que portava el títol de Premsa Ribetana 1910-1983 de Miquel-Muç Vall i Soler, Josep-Lluís Palacios, Xavier Miret i Mestre i Josep Miret i Mestre. 

Segurament hi deu haver alguna separata o treball d’aquest estil, anterior a aquestes, i fins i tot és possible que es publiqués fora del programa de Festa Major, però no he pogut trobar cap exemple. 

Les separates, a partir dels anys 80 del segle passat, han anat apareixent a les pàgines centrals del programa de Festa Major ininterrompudament. Són treballs fets de manera individual o col·lectiva, i comporten una gran feina de recerca i d’investigació. Recullen fragments de la història col·lectiva o individual i gràcies a ells sovint podem acabar un puzle inacabat d’un moment històric o social determinat. Deixen palès que la cultura popular té unes arrels socials molt fermes i que abans que nosaltres, altres ribetans i ribetanes havien marcat el camí que havíem de seguir. Hi ha hagut separates sobre persones implicades en associacions culturals o impulsors de la cultura popular ribetana i de l’esport, com en Jaume Gómez, Manuel Rius, Josep Ricart  Rovira, Abelard Trenzano, Eugeni Molero, Josep Bertan; també sobre diferents balls i els aniversaris de participació en la festa; sobre masies i llocs emblemàtics de Ribes; sobre els primers diaris i publicacions ribetanes; sobre les escoles i el sistema educatiu; fins i tot contes i narracions d’autors novells, que han tingut en aquestes pàgines l’oportunitat de publicar un escrit que de ben segur tenien en un calaix. 

La publicació d’una separata és la culminació de molts mesos d’investigació, documentació i entrevistes, d’elaboració i resum de la informació, per tal que es pugui publicar en unes pàgines determinades. Una feina enriquidora i que molt sovint t’enganxa i fa que tinguis ganes de seguir investigant i tirant del fil, perquè darrere sempre trobaràs més i més informació. L’any 2004 vaig poder publicar una separata al programa de la Festa Major de Sant Pau i em va fer molta il·lusió, perquè tot i que ja havia participat en dues separates col·lectives, amb aquesta volia retre un petit homenatge a una generació culturalment submergida, però resistent, la de la postguerra. 

Enguany la separata porta per títol, El pessebre artístic a Ribes, i ens parla dels orígens, tècniques i dels primers impulsors dels pessebres col·lectius que s’exposen des de fa 40 anys a l’entitat cultural Els Xulius.  

Aquestes petites joies de la memòria col·lectiva queden recollides, gràcies a la feina de persones que treballen perquè no es perdi la riquesa cultural i històrica del poble. Des de fa uns anys podeu trobar-les totes en format digital al web de la biblioteca, un avenç tecnològic que sens dubte facilita la feina dels nous investigadors. L’arxiu històric és una altra de les fonts on la gent es pot documentar, però molts d’aquests treballs es poden realitzar gràcies a la memòria oral de la gent. Aquesta font és la que més hem de preservar, hem d’aprofitar les converses, sovint improvisades, que surten al carrer quan, sense buscar-ho, algú et dóna alguna pista per encarar un treball, que tal vegada  pot arribar a ser una separata. 

Per cert, algú sap de què anirà la separata de Sant Pere? Segur que sí, ja deu fer dies que hi treballa, que remena arxius o va parlant amb la gent. Que per molts anys puguem tenir aquest espai de divulgació cultural al nostre abast. Ànims des d’aquestes línies! 

ARTICLE ANTERIOR

També pots veure