LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

La verema del poble del costat

Es miri com es miri, al poble del costat se celebra la verema. Des de Sitges i des de Ribes, i viceversa. Temps era temps, les vinyes de banda i banda de la riera o de la carretera vella, s’alçaven com a veritables catifes de gotims. Ara els temps han canviat. Fa temps que han canviat. Mentre Ribes replega les darreres varietats de raïm, Sitges celebra el pregó de la Festa de la Verema i el Pubillatge. Mentre en els petits cellers ribetans el most ja va camí de fer-se vi, a Sitges la festa comença amb un bon beure. Un poble recull, un altre acull. Les vinyes sitgetanes, que temps enrere eren part natural d’un paisatge entre el camp i la mar, han desaparegut o han estat substituïdes per un paisatge de formigó. Resten les apreciades vinyes de malvasia. Apreciades i reconegudes. I les vinyes de Campdàssens, que treballen sitgetans, ribetans i foranis per igual.
Del vi de bóta s’ha passat als acurats vins de la terra, dissenyats i elaborats amb delicadesa, personalitat i cura dels paladars més exigents. El que era una tradició de pares a fills, s’ha quedat en una tradició dels avis als fills. Els néts, ens molts casos, no han arribat a trepitjar ni les vinyes, en d’altres, les gestionen, les produeixen. I en alguns, ho fan tot: cultiven, en tenen cura, recullen, elaboren i en són prestigiosos o reconeguts enòlegs especialitzats.
Es miri com es miri, al poble del costat sempre s’ha celebrat la verema. Expliquen, aquells fills dels avis d’aleshores, que en acabar la verema es reunia tot el personal i la família al mateix celler i amb un bon àpat celebraven la fi d’intenses setmanes de treball de sol a sol. Expliquen també, que un bon dia la família Torres va veure que, a Sitges, el turisme podia ser un bon ambaixador del producte de la terra per excel·lència d’aquestes contrades. Festa, concurs de trepitjadors i amunt, amunt, que de raïm no en faltés. Parlen de fa 40 anys, i abans, i fins no fa gaire, a la seu de la família Torres també s’aplegaven els proveïdors per gaudir d’una festa, i fins i tot es reservava una petita part de raïm per trepitjar aquell dia.
La mecanització en moltes vinyes ha deshumanitzat l’ofici, però es miri com es miri, la verema es continua celebrant. A la Fragata, amb fira inclosa, o entre burocràtiques i feixugues tasques als cellers ribetans. La verema se celebra i el bon vi continua arribant, ara sota etiquetatges més sofisticats, però és el vi de casa. Aquell que se servia a granel o en bóta i ara destaca per la seva sublim presentació, la seva delicadesa i les seves múltiples varietats.
El poble del costat està de festa. Es miri com es miri. Acabada la verema comença la celebració. Una excelsa collita i el record de quan érem xics. Una música, una olor de most, els tractors fent cues, els cellers amb gent amunt i avall. La verema representa el llegat d’una terra a l’ofici dels seus més fidels defensors. Ara que plou, sovint tard i malament. Ara que plou com sempre, mai al gust de tothom. Ara que plouen oportunitats sobre nous emprenedors, que han recollit el millor del patrimoni familiar, com és l’experiència de treballar la terra, ara, el pas endavant està en reconèixer que la verema és molt més que una festa. L’esforç, la tenacitat i l’aprenentatge que s’ha arribat a transmetre d’una generació a una altra, encoratja i converteix els seus protagonistes en veritables herois i heroïnes a la salvaguarda de la terra.
Sitges està de festa, Ribes està de festa. Una festa, sovint silenciosa, que traspassa més de 500 hectàrees de vinya, ara amb una denominació gairebé pròpia, massissa i marina, que combina mar i muntanya en una dansa de blancs, negres i rosats. I ara, que la malvasia de sitges, com a varietat d’un raïm tendre, dolç i aromàtic ha arrelat en tot el territori, amb diversitat de presentacions, caldrà celebrar també que aquells avis dediquessin un temps a ensenyar i transmetre el seu coneixement, la seva saviesa de camp i de carrer. Plorarem per les terres que no hi són. Plorarem pels gotims que s’han perdut pel camí, però plorarem també d’emoció, perquè la verema és festa, és vi i és alegria. Es miri com es miri, al poble del costat la verema té un final feliç.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure