LOADING

Type to search

Editorial

L’ampliació del Govern

Ahir dijous, a primera hora del matí, els caps de cartell dels tres partits que fa un any van formar el Govern (ERC, els independents d’SGI i l’esquerra alternativa de Guanyem Sitges) i els dos partits que s’hi incorporen (el PSC i El Margalló, els independents de Garraf i les Botigues) van signar l’acord que certifica l’ampliació de l’executiu. Amb aquest acord es tanquen sis mesos d’inestabilitat, que van començar a finals de gener, quan el portaveu socialista, Luismi García, va transmetre a l’alcaldessa, Aurora Carbonell, la seva disponibilitat per participar en el Govern, si es donaven les condicions necessàries. Aleshores, es van obrir dues vies de negociacions: per una banda, entre els partits que finalment han acabat signant l’acord d’ampliació i, per una altra, l’intent de moció de censura impulsat per JxS i que pretenia comptar amb el concurs del mateix PSC, a més de Ciutadans. El preacord entre els cinc partits que ara formen el Govern va permetre aprovar el Pressupost municipal, just abans de Carnaval, però la irrupció del coronavirus va deixar les converses a mitges. Fins que fa un mes, Aurora Carbonell i Luismi García les van reprendre per materialitzar-les.

L’acord aporta estabilitat a un Govern, que va néixer víctima de la innocència i d’una lectura equivocada de la realitat política local. Els 12 regidors actuals doten de recorregut i garanties als projectes que vulgui executar el Govern.

Però la configuració del Govern i les diferències visibilitzades en el darrer tram de la negociació entre el PSC i Guanyem també constitueixen un evident signe de debilitat. Si haguessin pogut triar, els socialistes preferirien no haver de tenir com a companys d’aventures a regidors cupaires. I si Guanyem no s’hagués vist forçat per un caixa o faixa no hagués hagut d’empassar-se un pacte a contracor.

El PSC i Guanyem representen dues cultures polítiques no únicament diferents, sinó allunyades. Tenen diferències evidents en alguns punts, però també comparteixen visions coincidents en altres, que resulten majoritaris. Si són capaços d’avantposar els interessos del conjunt de Sitges per damunt de les seves legítimes divergències, el camí que han empès pot tenir recorregut. Si no és així, no arribaran a l’estació final.