LOADING

Type to search

Editorial

L’espectacle del Ple

En uns moments en què Sitges té una necessitat evident en projectes que realment afecten la qualitat de vida de la ciutadania –com l’accés a l’habitatge, la neteja dels carrers, el posicionament socioeconòmic o la neutralització de la venda il·legal–, els representants polítics locals es dediquen a tirar-se els plats pel cap per assumptes absolutament intranscendents en la vida dels sitgetans. Això és el que va passar dimecres al Ple municipal en un trist episodi entre acusacions i desqualificacions desafortunades.

L’espectacle vist dimecres al saló de sessions de la Casa de la Vila va començar arran la presentació d’una moció de reprovació de Junts per Sitges contra l’alcaldessa, Aurora Carbonell, per “tracte inadequat, despectiu i despòtic vers els regidors i les regidores, manca de veracitat i falsejament de converses”. La moció feia al·lusió a la convocatòria d’una reunió a la que no va assistir Carbonell, la posterior crítica de Gallardo i les justificacions d’una i altra amb paraules més o, sobretot, menys amables per part de l’alcaldessa. JxS, a més, acusava Carbonell de mentir. És a dir, un assumpte que, probablement, ocuparia el darrer lloc en la llista de prioritats i problemes dels sitgetans, però que el principal grup de l’oposició va considerar que era mereixedor d’una moció de reprovació, un mecanisme que només s’utilitza per afers de notable gravetat.

La moció va ser finalment retirada després d’una pausa de tres quarts d’hora en què els portaveus dels nou grups municipals van reunir-se per abordar el tema. JxS va considerar que si Carbonell demanava disculpes a Gallardo i al portaveu del PSC, Luismi García, no calia presentar la moció que havia elaborat. L’alcaldessa va accedir-hi per passar pàgina.

Que aquesta sigui la imatge que mostra el Ple municipal diu molt poc de la política local i dels seus representants. És ben cert, que les generalitzacions sempre són injustes i que considerar els 21 membres del Ple en els mateixos termes seria excessivament simplista i poc rigorós. Però, tots plegats, tenen un problema quan aquesta picabaralla acaba esdevenint el tema que il·lustra la sessió. No és la primera vegada en els darrers sis mesos que les legitimes diferències polítiques s’expressen en paraules i formes exagerades, que en absolut sintonitzen amb el pols del carrer, aliè i allunyat de les paraules que es dediquen els regidors en assumptes com aquest. L’alcaldessa es mereixerà una moció de reprovació si no fa els habitatges públics o no soluciona la neteja del carrer, però rebre-la per una discussió de pati de col·legi no s’adscriu amb la funció de servei públic que correspon als representants electes. Potser és que n’hi ha que veuen massa televisió i estan excessivament connectats a Twitter.