LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Mai no ho havia fet

A mi, abans d’arribar-hi, m’agrada tocar, resseguint amb les meves atentes mans totes les parts, calibrar gruixos, fineses o asprors, m’agrada notar les resistències del conjunt del volum

Antoni Sella i Montserrat

És així, sí. A distància mai no ho havia fet. La idea no em suggestionava i més aviat em feia pensar que, de fer-ho, estaria traint alguns dels pilars més íntims i elementals sobre els quals havia bastit, i no pas sense dificultats ni contradiccions, les conviccions més fermes de la meva existència. Sí, aquelles idees i conceptes que em feien estar bé amb mi mateix, que m’ajudaven a pensar que, malgrat les equivocacions i les errades, podia anar pel món amb la cara ben alta i justificar, si calia, les meves pròpies contradiccions, que d’aquestes –que carai!– tots en tenim i tots les patim, les pròpies i, malauradament, les dels altres.

No havia cregut mai que m’interessés fer-ho d’aquesta manera. A mi, abans d’arribar-hi, m’agrada tocar, resseguint amb les meves atentes mans totes les parts, calibrar gruixos, fineses o asprors, m’agrada notar les resistències del conjunt del volum. M’agrada olorar, passar el nas per copsar les diferències o les semblances a l’olfacte, el que m’ofereix tot el recorregut. M’agrada mirar, atent als matisos de tots els plecs i a les tonalitats acolorides per una banda i per l’altra, des dalt a baix i de fora a dins. M’agrada observar tots els costats, com si des d’algun d’ells pogués sortir-ne algun interès plaent i inesperat. També m’agrada escoltar, encara que reconec que sovint és difícil d’entendre, d’entrada, què et diuen o que et volen dir, entre insinuacions, promeses i límits. Amb els anys he après que al final, només al final, sempre molt al final, podré jutjar quin és el gust que tenen, sense deixar-me enganyar per falses aparences, ni caure en apriorismes que poden produir-me indigestions, com ha passat en més d’una ocasió, desgraciadament. També sense establir uns lligams que m’impedeixin tenir entre les mans i els ulls altres fruits saborosos que em complaguin, que m’omplin per un temps o a estones, depèn de la durada de la relació. Tot és obert, tot és franc, tot pot arribar a resultar espuri i és lliure de qualsevol compromís. També la coneixença intrèpida pot donar lloc a una relació més reposada que permet, de quan en quan, recuperar gustos, girs i maneres ja conegudes i, per això, també enyorades, tant enyorades com plaents.

La veritat és que moltes vegades he preferit tornar al que ja coneixia, posant en valor el fet que, coneixent el final, es fa més pausat el camí i calmada l’aventura. És en el retorn on el diàleg es torna més sincer i la intel·ligència resulta més aguda. Quan s’han perdut les pors al què vindrà i es prima el ja sabut que sempre guarda nous motius per aprendre, la relació guanya una solidesa que s’alimenta per ella mateixa.

No passa això quan tot és nou i em sembla, encara, impossible que pugui passar a distància. Però el fet és que ho he fet i tampoc tinc tant de sentiment de culpabilitat. Curiosament, i la prova és que ho estic explicant, no m’importa ni massa ni poc que se sàpiga, tot i ser d’aquelles coses que un tampoc té massa ganes de donar a conèixer i que sempre és preferible que se sàpiga de tu per altres mèrits que no són aquests. Encara tenim, per educació o per vergonyes pròpies, poques ganes d’ensenyar-nos. I això que abans això es feia col·lectivament i no passava res esmerçar els sentits en aquestes complaences. Ningú en feia qüestió i, de fet, molts pares, arribats la canalla a una certa edat, se’n preocupaven i ho fomentaven. Encara passa ara, en determinats ambients. De fet, en aquests ambients, cada vegada passa més.

No sé si mai repetiré aquesta experiència, però no puc negar que el confinament ens porta a fer, dir i pensar coses que no pensàvem mai ni dir ni fer. I així és com, al voltant de Sant Jordi –i aquesta va ser l’excusa– vaig comprar, per primer cop, uns llibres per Internet. Mai no ho havia fet i no em va resultar plaent, però tampoc em va desplaure. Als llibres, prefereixo mirar-los, tocar-los, olorar-los, escoltar-ne el soroll quan en passo les pàgines i reflexionar-hi amb gust o desplaença, quan els acabo de llegir. Sóc antic, comprant llibres.    

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure