LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Memòria oral, història efímera?

Més enllà de les persones que pel seu lloc laboral o social tenen accés a aquesta eternitat, ‘La Xermada’ o moltes monografies ens transmeten històries particulars, memòria oral d’un individu en un temps i un espai.

Jordi Castañeda

Un dels indicadors de l’autoestima dels pobles és la quantitat de treballs i estudis que es fan sobre aquell territori per part d’historiadors, investigadors i entusiastes. A Sitges, les monografies dedicades a la Festa Major, Carnaval i festes i costums diversos són multitud. Amb més o menys criteri i procediment acadèmic, moltes persones s’han interessat per posar per escrit aquests costums, tradicions i maneres de veure la vida particulars de Sitges. Una de les revistes que va néixer per aplegar aquests estudis sobre la cultura popular sitgetana és La Xermada, que aviat tindrà una nova edició i a la qual l’Ajuntament vol donar un nou impuls en quant a la seva distribució.

A La Xermada sempre s’ha volgut donar un sentit molt ampli al terme de «cultura popular», ja que s’ha prioritzat que es poguessin publicar treballs al voltant de la cultura a Sitges, malgrat que no tinguessin un àmbit molt «popular». Calia deixar per escrit aquella investigació, perquè el paper imprès (com avui en dia també passa amb l’enregistrament audiovisual) té el valor de perpetuar coneixements i obres, ja des que a l’edat mitjana els monestirs europeus foren reservoris i difusors d’obres culturals.

Penso en l’eternitat de l’obra literària, musical, pictòrica… que avui ens permet gaudir des d’una Ilíada fins a celebrar el centenari de la sardana La Processó de Sant Bartomeu. Aquesta transmissió del coneixement és fonamental i deixar-ne constància és importantíssim. Més enllà de les persones que pel seu lloc laboral o social tenen accés a aquesta eternitat, La Xermada o moltes monografies ens transmeten històries particulars, memòria oral d’un individu en un temps i un espai. És un testimoni valuosíssim, però que molts cops és efímer quan el protagonista ens deixa. Són històries de persones que no han tingut un càrrec públic, ni polític, ni són artistes o presidentes d’entitats. La majoria de vegades són dones, mestresses de casa, llevadores, modistes, dependentes del comerç… de qui en perdrem la seva memòria oral sobre el Sitges de fa 60 anys (per exemple), si no el fixem d’alguna manera. Serà una història que se’ns haurà escapat entre les mans. És per tot això que em sembla de gran valor el projecte amb el què treballa el Grup d’Estudis Sitgetans per documentar, en format d’entrevista audiovisual, la memòria oral d’aquestes persones. La junta que regeix el Grup d’Estudis creu que aquesta és una aposta a desenvolupar per mirar d’anar més enllà d’aquells formats més clàssics que s’han fet fins ara. Com a periodista, crec que és un encert total mirar d’obrir el focus d’atenció i fer-ho amb mitjans audiovisuals actuals. De fet, fa anys que penso que la connexió entre la història i els adolescents/joves d’avui ha  de venir encaminada a través d’aquests formats. Si no és així, costarà transcendir els habituals 200 o 300 interessats de sempre. Llegeixo que Einstein deia que «si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix». I penso que en aquesta ocasió aquest és un bon lema per aquest nou projecte sitgetà.  

Com era fer de llevadora a Sitges fa 60 anys? Com es veia el primer turisme des d’una bodega local? Quins records tens d’una Guerra Civil que t’agafa amb 6 anys? Totes aquestes entrevistes vindran a completar les investigacions més clàssiques. Aquelles hores de buidatge de premsa a l’Arxiu Històric o a la Biblioteca tindran el component humà per completar-ne la visió, perquè seran persones que rarament apareixeran als mitjans de comunicació. Aquells i aquelles que no han sortit a la història dels personatges públics, però que cada dia treballaven en el Sitges quotidià, han de dir-hi la seva. Amb aquest projecte (incipient) podran explicar els seus secrets, que també són els Secrets de Sitges, que cada setmana intentem portar en aquesta contraportada.