LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Noucentisme i internacionalització

Si no hi ha res de nou quan s’hagi publicat aquest Marge Llarg haurem presentat a la Casa Masó de Girona les actes del II Simposi Internacional sobre el Noucentisme. La pandèmia ha variat molts calendaris, entre altres, la presentació pública d’aquest volum que correspon als treballs presentats el 2017 al simposi, que es va dedicar monogràficament als estudis sobre el Noucentisme en relació amb el context cultural europeu.

La internacionalització de la cultura catalana i de la seva historiografia és un dels reptes pendents de la història cultural del país. Ha costat molt situar les figures i els corrents més significatius i que més han aportat al panorama internacional de les idees, les estètiques i les realitzacions fora de les fronteres de la demarcació nacional. Fins i tot en relació amb la historiografia cultural hispànica el dèficit és considerable. El Modernisme, per exemple, és un valor d’èxit quan ha estat exportat en exposicions monogràfiques, però és difícil –per no dir que és impossible– trobar obra dels seus artistes (Rusiñol, Casas, Joaquim Mir o Anglada Camarasa…) a les col·leccions permanents dels museus estrangers.

Quan el 2014 vam celebrar a Sitges el I Simposi Internacional sobre el Noucentisme, una de les línies temàtiques era la internacionalització. Per aquesta raó el II Simposi, celebrat a Girona, la va definir com a tema monogràfic. El resultat és el volum publicat per la Fundació Rafael Masó, la Universitat de Girona i la Diputació de Girona en edició de Jordi Falgàs i Joaquim M. Puigvert, Noucentismes. El Noucentisme català en el context cultural europeu. El contingut trenca l’aïllament del Noucentisme i la seva prestesa singularitat en tant que moviment específicament català i el situa en el context dels corrents estètics i ideològics de l’Europa del moment.

Les aportacions situen la producció del Noucentisme en relació amb França, Itàlia, Àustria i Alemanya. Són els dos pols, el de la mediterraneïtat i la influència de Centreuropa, per on basculen tendències, influències i adscripcions. Patricio Rigobon posa en relació el Novecento italià amb el Noucentisme en el medi literari; Enric Bou relaciona el Josep Carner prosista amb el periodisme centreeuropeu i Marc Comadran es fa ressò de la literatura estrangera a les pàgines dels diaris de Sabadell. En el medi artístic Mercè Vidal, Joaquim  M. Puigverd i Raquel Lacuesta analitzen models internacionals en l’arquitectura i urbanisme noucentistes; Begoña Farré replanteja la tradició de la pintura mural en l’Europa i la Catalunya del moment i Ester Baron relaciona Raoul Dufy amb el Noucentisme a través de l’obra d’E. C. Ricart, mentre que la construcció del jardí de l’antiga fàbrica Vilumara, a Barcelona, denota la influència de la jardineria francesa segons els estudis de M. Mercè Compte, Fàtima López i Andreu Peralta. Des del punt de vista ideològic, la pugna entre francòfils i germanòfils  no va deixar indiferents els intel·lectuals del Noucentisme, com demostra l’estudi de Joan Safont i Plumed.

La publicació d’aquest conjunt de recerques incrementa el corpus d’estudi i de replantejament del Noucentisme, des dels paràmetres actuals de la història cultural, situant-lo definitivament en l’àmbit internacional. On, per cert, Sitges també en forma part.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure