LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

On es va escriure?

L’autor, justament anomenat príncep dels poetes, el va escriure per a nosaltres, i ho va fer aquí, entre els nostres intel·lectuals de l’època

Jordi Surià

Sense haver-ho planejat, tot i tenir la idea de fer-ho un dia altre, avui aterra aquí un antic amic i col·laborador del setmanari. Anava a escriure de la casa, però, és clar que a la seu actual de L’Eco no arriba l’aire salobre que segueix pujant Bonaire amunt, ni a l’entrar-hi les flaires no et diuen on ets. Amb el record olfactiu de les sentors de tintes, dissolvents i greixos de quan entraves a la impremta, trobes les dependències actuals un punt asèptiques.

El cas és que aquesta secció Secrets de Sitgesl’he trobada força interessant des de quan va esdevenir fixa a la contraportada. Cert que quan se cenyeix al propòsit i m’assabenta de quelcom ignorat per mi, relacionat amb la vila i la seva gent, és quan més m’agrada. El concepte de secretno ha de donar-se només a allò més amagat que pugui haver-hi entre els sitgetans, és vàlid el que, essent de públic coneixement, en molts àmbits s’ignora. Crec que ens poden valdre anècdotes i vivències amb més o menys incidència en la vida social de la vila per engegar un relat.                                                                                                                                          

I heus ací el meu d’avui. On va escriure Josep Carner el nostre Madrigal a Sitges ? Ho és, de ben nostre. Potser les joves generacions no tenen aquest sentiment de propietat, que rau en l’estimació que es professa als símbols. Evidentment, entre els sitgetans que portem força anys a l’esquena en trobaríem molts que l’estimen i el tenen ben memoritzat. I l’autor, justament anomenat príncep dels poetes, el va escriure per a nosaltres, i ho va fer aquí, entre els nostres intel·lectuals de l’època.

Bé, doncs ja he començat a descobrir el secret, no del tot encara. Seguint, però afegim que el text va ser musicat fa 50 anys pel mestre Jordi Pañella i estrenat per la colla de caramelles Schola Cantorum, coneguda com a colla del Patronat, que ell mateix dirigia. És una americana que fou molt ben rebuda. Per acabar de revelar el secret, he de dir que jo havia llegit, en el llibre d’homenatge que s’havia publicat amb motiu dels 75 anys del poeta, l’aportació que hi fa S. Soler Forment aquest fragment literal, “amb emoció intensa recordo que fou en el refetor de casa mevaon Josep Carnerescriví, en aquella avinentesa, i voltat d’admiradors, l’alada poesia a Sitges, esdevingudaantològica, el manuscrit original de la qual conservo com a joia preadíssima”.                                    

Bé, doncs descobert el secret d’avui, us proposo la torna. Tampoc no és un secret, però serà bo recordar la bonhomia i els sentiments d’amistat i també l’interès per “treure” cada setmana una edició reeixida de L’Eco de qui n’era en aquells temps director, el recordat Josep M. Soler. La nostra colla –la primera i única que va sortir després de la guerra l’any 1940– arribava a la trentena i estrenar això tan nostre de “cel i calitges” mereixia una bona ressenya al setmanari. Així ho vaig exposar a en Josep, esperant que la seva amistat amb Soler Forment fes possible la publicació d’aquell preuat manuscrit. Vèncer la meva natural timidesa fent aquesta proposta va tenir premi. Diguem que “que una cosa va portar a una altra”. De Carner a Pañella, de Pañella a la colla, de la colla a en Josepde L’Eco. I d’ell a Soler Forment.

En aquest cas, per anar d’un Soler a l’altre només calia travessar el carrer Major. Vull creure que deurien tenir una agradable xerrada els dos amics, amb final profitós per L’Eco i els sitgetans: la reproducció de l’original del nostre Madrigal a la portada. I una satisfacció personal per aquest cronista: la primera prova d’impressió de la planxa, just rebuda del gravador, avui il·lustra aquesta pàgina.

Una cosa porta a una altra. Anem al Tempus Fugit, de Roland Sierra en aquest setmanari el 4 de setembre de 1999. Acaba dient que Carner va tornar a Sitges l’agost de 1925, “fou aleshores quan, a casa de Salvador Soler i Forment va escriure el seu famós Madrigal”; secret, doncs, revelat per L’Eco tres vegades: els anys 1970, 1999 i 2020.

També pots veure