LOADING

Type to search

Ribes

Paraules d’alta volada

El nou llibre de Teresa Tort no és el típic glossari de mots amb mirada local, sinó tota una aventura literària

Anton Ferret

Si entreu en una llibreria, deixeu-vos captivar per 100 paraules ebrenques agafades al vol, de la filòloga Teresa Tort Videllet. Recull els apunts publicats entre 2013 i 2018 al blog Agafada al vol, que porta com a significativa divisa Som les paraules que diem. Malgrat el títol, no és el típic glossari de mots i expressions amb mirada local sinó una aventura literària i lingüística d’alta volada.

A partir d’un fet quotidià (una excursió, un sopar amb amics, una classe…), Tort expressa l’emoció que li provoca una paraula concreta. Amb aquesta excusa emprèn un vol literari que plaurà a qualsevol lector sensible ja que amb una prosa clara i elegant, n’evoca les circumstàncies biogràfiques, culturals i socials d’ús, n’extreu una lliçó lingüística o sociolingüística i més d’una vegada ho arrodoneix amb un gir poètic. La poesia alena en tot el llibre, tant en forma de citacions (Vinyoli, Andrés Estellés, Pere Quart, Salvat Papasseit, etc.) com amb els poemes propis amb què encapçala cada secció.

Tort fa 25 anys que viu a Ribes, però és de Benifallet. Entre d’altres llocs ha treballat al Baix Llobregat i a Vilanova ensenyant català i promovent-ne l’ús. S’ha dedicat, doncs, a transmetre la llengua. La preocupació per la transmissió lingüística travessa tot el llibre. Hi recorda com aprenia certes paraules de boca dels pares o de l’àvia i hi descriu la dificultat per transmetre-les als fills, criats en un context social, urbà i tecnològic radicalment diferent del seu, i a un alumnat procedent de tot el món.

Les lliçons de lingüística són clares i didàctiques. Per posar-ne exemples, natros li serveix per parlar de registre, rufarda per esplaiar-se sobre l’estàndard, xeic per explicar l’argot, esparpillar per comentar la semàntica, consonar per tocar els neologismes o cascàries per reflexionar sobre el cabal lèxic. D’altra banda, els lectors de Ribes, Sitges o Vilanova s’adonaran de seguida que algunes paraules ebrenques són, també, endèmiques del Garraf com fato, tau, xalar o moll (aigua molla). De fet, Tort no se n’està d’atendre maneres de parlar del Garraf, per exemple quan parla de la catipén o de la provessó. I no se cenyeix al català, s’obre també a l’aragonès o l’asturià en parlar d’arruixar o a l’occità a propòsit de llord.

Tot i que l’obra se situa a les antípodes de la nostàlgia, no para en cap moment d’evocar llocs, ambients o moments i ho fa amb gran eficàcia narrativa. Vegeu, a tall de mostra, l’apunt gambalatxo, on descriu l’ambient social de Benifallet, que podria ser el de Ribes als 80 o de qualsevol altre poble no fa gaires anys: “La sensació constant d’haver llegit tots el mateix relat; de conèixer els protagonistes de capítols antics que no s’esborren mai de la memòria; d’entendre sempre entre línies el que es diu sense dir-ho explícitament. Aquesta és la part divertida de no tenir secrets”.

Magníficament editat per Cossetània, el llibre es divideix en cinc seccions temàtiques i inclou un pròleg d’Imma Cerdà Sanchis i il·lustracions de Laura Borràs Dalmau.