LOADING

Type to search

Ribes

Per on començar?

Tres simples paraules gairebé homònimes ens poden definir la situació mundial més complexa que hem viscut en dècades

Lali Miret i Raspall

Aquests dies costa fer les coses com les fèiem abans, sobretot pel que fa a escriure, també per ventilar les idees passejant pel món, anotar-les, i buscar la millor manera d’explicar-les… Ara tot just hem començat a ventilar-nos i a poder tombar pels voltants de Ribes. Sentim com les idees ens arriben a un altre ritme, i que són rebudes amb estats d’ànims que també són nous.

Per on començar doncs? Deu ser deformació professional però l’ordre alfabètic sempre m’ha donat pau. No havia agafat mai el diccionari i havia començat a llegir-ne la primera pàgina deixant fruir i fluir el pensament: comencem per la lletra i la preposició “a”, i seguim per “a posteriori”, “a priori”… Caram! Ja venen les primeres idees, però continuo llegint altres mots com “àbac”, “abacallanar-se” o “abadia” i realment no inspiren gaire… més endavant segueixo amb “abaixar”, “abalit” o “abandó” que definitivament no animen gens ni mica.

Ep! Just al final de la segona pàgina llegeixo “abans” i tot d’un plegat arriben més idees. Potser és perquè acabava de llegir “a priori”, una locució que hi està ben relacionada i és aquí on potser podem començar a jugar i a gaudir de les paraules.

En la situació actual de pandèmia i de desconfinament, molts reflexionarem sobre com era la nostra vida abans, també pensarem què caldrà fer individualment i com a societat per poder avançar. Avançar en molts aspectes com l’ecologia, la tecnologia, o la moral, i lluitar per poder aconseguir tot l’avenç necessari que ens ajudi a trobar un lloc per, simplement, estar-hi bé.

Posem-nos brossians, amb tots els respectes i admiració pel gran poeta, i juguem amb la tipografia: llegim AVE, que a banda de certa companyia ferroviària, en llatí vol dir «que estiguis bé».

Tres simples paraules gairebé homònimes ens poden definir la situació mundial més complexa que hem viscut en dècades. La força, la forma i el so de les paraules, la manera de parlar que tant ens defineix i que tant ens identifica. Ara bé, som a Ribes i, com la majoria de pobles, i fins que la globalització ho permeti, tenim moltes paraules típiques i peculiars que han estat estudiades i mostrades en diverses publicacions, reportatges, o programes de televisió.

El que potser no és tan conegut és que Sant Pere de Ribes va ser la primera població, sobre un total de 190 de tot el territori català, on es va iniciar una investigació sobre els dialectes catalans, això passava als anys seixanta, concretament del 3 al 5 de juliol de 1964, quan Ribes, tot i les influències dialectals de les poblacions veïnes, tenia sens dubte la seva singularitat a flor de pell, i era considerada, tal com es defineix en el projecte com a «bastió de resistència».

Els responsables d’aquesta iniciativa eren Antoni M. Badia i Margarit, abans un jove lingüista emprenedor, que morí l’any 2014, i que actualment és homenatjat arreu pel seu gran prestigi (enguany es commemoren els 100 anys del seu naixement amb la programació de moltes activitats culturals emmarcades en l’Any Badia), que anava acompanyat de Joan Veny i Clar, aleshores un jove lingüista procedent de Mallorca, ara considerat un dels millors dialectòlegs del nostre país. Sí, van començar el seu projecte anomenat Atles Lingüístic del Domini Català a Sant Pere de Ribes, el qual tenia com a base la compilació d’enquestes i gravacions fetes directament als habitants de cada lloc. A Ribes consta com a informador del projecte en Joan Bertran i Mercè, jove de Canyelles casat amb la ribetana Mercè Butí i Giralt, de Can Guineu (que posteriorment es va anomenar Can Calent perquè es veu que van fer diners i tocaven calent). Era un pagès de 69 anys al qual van enquestar, enregistrar, i fotografiar amb els seus estris de pagès, com ara “arada”, “aixada”, “piotxa”, “rella”, etc… que segurament ell anava definint amb tot detall. Les diverses imatges les podeu consultar al web del projecte, gestionat des de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot plegat són curiositats d’un abans que potser caldrà recuperar.

I així, confinant i desconfinant, sembla que la lletra A m’ha acomplert les expectatives. De la B em penso que passaré de llarg perquè en aquest moment, i potser per la forta influència adolescent que ronda per casa, em passegen pel cap tot de frases acabades en -bro, i no caldria oi?

També pots veure