LOADING

Type to search

Editorial

Política espectacle

Hi ha una estesa convicció etre el conjunt de la societat catalana i espanyola que la política actual –i els polítics– estan mancats no únicament de la credibilitat necessària, sinó de l’autoritat moral i intel·lectual mínima. Les enquestes i estudis sociològics coincidexien en assenyalar que la mediocritat que distingeix la política actual és un dels principals obstacles per al progrés de la societat, atès que l’entramat públic resulta clau per impulsar projectes, buscar consensos i endegar polítiques beneficioses per al conjunt de la ciutadania, al marge del color i el perfil de les propostes i els qui les executen.

La política d’avui ha quedat fortament segrestada pel trist –i relatiu– impacte dels tuits i per contínues escenificacions que prioritzen la imatge per damunt de les idees. Des de Gabriel Rufián fins a Inés Arrimadas, passant per Carles Puigdemont, Xavier García Albiol, els barons socialistes o la llarga llista de personatges dogmàtics que es poden trobar en les formacions extremistes, la política d’avui dia ha quedat monopolitzada per l’espectacle i marcada per la seva sobreactuació. La confrontació s’expressa en discursos que encadenen proclames i imatges que busquen els focus per amagar la manca de reflexió i la incapacitat per arribar a acords.

Sitges no ha esdevingut cap excepció. Si bé és cert que resulta injust tallar els 21 representants del Ple pel mateix patró, hi ha una certa coincidència que manca nivell (una simple revisió als seus currículms per veure quants tenen llicenciatura universitària seria un bon exemple). Però això no hauria de ser excusa per oferir el trist espectacle de dilluns passat, en l’última sessió de Ple municipal. Govern i oposició podrien estar orgullosos del numeret que van oferir plegats.

Els partits de l’oposició demanen eines tecnològiques per poder exercir la seva funció. Estan en el seu dret i, a més, el ROM (un document que serveix per regular el funcionament orgànic de l’Ajuntament) ho avala. Ara bé, també és cert que per a participar en un ple telemàtic, simplement cal un ordinador i connexió a Internet. I no és cap secret que cap dels membres de l’oposició (ni del Govern) tenen cap problema per disposar d’una cosa i l’altra. Per aquest motiu, la sobreactuació de pressionar el Govern en aquesta demanda estava fora de lloc. Com també va estar fora de lloc la manca d’habilitat de l’executiu per resoldre el problema per la via del diàleg i del consens. La decisió d’enviar-los junts a les dependències policials per seguir el Ple que haurien pogut fer a casa seva va ser desencertada. Tot plegat massa trist.

Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure