LOADING

Type to search

Cultura

RELATS DE SANT JORDI: ‘Finalment famosa’, de Margarita Tholen

Sempre havia volgut ser una persona famosa però des que vaig néixer que no vaig tenir gaires oportunitats. La meva mare era una noia soltera que va quedar prenyada d’un amic que tenia, que no era més que un pobre desgraciat, sense estudis ni feina fixa. El noi feia feinetes sense cap importància, que anava trobant de mica en mica. Era molt treballador però poc afortunat. Naturalment no va voler saber res de l’embaràs de la seva amiga –la meva mare– i la va abandonar.

La meva mare, com a bona cristiana que era, va seguir endavant amb l’embaràs i quan vaig veure la llum i em va tenir entre els seus braços em va posar de nom Consol, perquè deia que jo era l’únic consol que li quedava en aquesta vida. Em va anar pujant com va poder, amb l’ajut dels serveis socials, ja que l’única família que tenia era un cosina de la seva mare, que no sabia ni on vivia. La pobra no em va poder donar massa capricis perquè amb prou feines podíem menjar, tenir un espai on viure i gràcies als ajuts socials, jo, anar a escola.

La meva vida va anar transcorrent així, sense familiars per veure’ns de tant en tant, amb pocs amics i sense cap opció per poder gaudir d’alguna activitat lúdica, per passar-ho bé.

Jo pensava que quan fos més gran, trobaria un bon noi que m’estimés i que em volgués tal com sóc, però és que la sort tampoc m’acompanyava; era més aviat poc agraciada, baixeta amb els cabells enganxats com una rata, sense brillantor i una mica grassos. Si bé tenia un gran caràcter (això pensava ma mare), el meu aspecte extern frenava el possible interès dels nois.

M’anava fent gran i res no canviava… Un dia la meva mare es va posar malalta i tot va empitjorar. Per sort jo ja treballava en un supermercat i encara que la feina no era la millor del món tenia ingressos mensuals. Vam anar tirant com vam poder fins que un dia la meva mare em va deixar sola en aquest món. Va anar a dormir i ja no es va despertar. Ni tan sols ens vam poder acomiadar…

A mi la feina de dependenta no em feia sentir realitzada ni m’omplia en cap aspecte, però si bé jo anava cercant altres feines, no trobava res i per tant m’havia d’aguantar amb la que tenia. Els companys m’ignoraven com quan era petita i passava dies sense relacionar-me amb ningú més que els clients que passaven pel súper.

Passats uns anys, un cop jubilada, finalment vaig fer-me molt famosa, però jo no ho vaig saber mai: “Es troba una dona que feia 15 anys que estava morta al seu pis, a Madrid. La policia va entrar finalment al pis, davant la insistència dels veïns, que feia anys que no la veien”.

I tota la gent que va llegir aquesta notícia, ni tant sols va arribar a saber el meu nom.

TOTS ELS RELATS DE SANT JORDI:

RELATS DE SANT JORDI: ‘Rodalies, aquella normalitat’, de Carmen Seijas

RELATS DE SANT JORDI: ‘Un ‘luthier’ al Poble Sec’, de Jaume Pujol

RELATS DE SAN JORDI: ‘Aïllament 2020’, de Xavier Lahoz

RELATS DE SANT JORDI: ‘El cercle de la rutina’, de Sílvia Gascón Tudela

Relats de Sant Jordi: ‘L’estaquirot’, de Maite Sastre i AlsinaR