Crec no equivocar-me gaire si afirmo que en Joan Roca Pujadó ha estat el pendonista de Sant Bartomeu més feliç de la història i que va encomanar la seva alegria i emoció a propis i estranys i a tots els passavolants que en algun moment van recalar a Can Falç per veure-hi l’exposició del Sant. Aquesta és una de les tradicions que han anat a més i que avança la celebració de la Festa. Un altre motiu que em consta que va fer feliç al pendonista va ser poder instal·lar la imatge del sant patró a la casa més antiga de Sitges, juntament amb l’església parroquial i el Santuari del Vinyet, que encara es conserva, més o menys, en la seva integritat.
El casal del segle XVI
Tal com ha arribat als nostres dies Can Falç data pel cap baix del segle XVI, tot i que conté vetigis anteriors i una bona prospecció arqueològica hi trobaria segurament restes romanes. Pel que fa al cognom, forma part dels més antics de Sitges; hi ha un Falç que surt esmentat al testament de Bernat de Fonollar el 1326.
Va ser Pau Falç i Robert (1539-1609), conegut com “en Falç de Mar” qui va adquirir la casa i l’hort del raval de la Vila que donava a mar, i que no és altre que el casal que ha arribat fins els nostres dies i que el 1578 va allotjar els primers frares caputxins que van arribar d’Itàlia per fundar l’ordre a Catalunya. Pau Falç i Robert va engrandir el patrimoni familiar amb cases i terres. Casat amb la vilafranquina Francesca Nin van tenir cinc fills, dels quals el primogènit, Pere Falç i Nin (1578-1652), membre del Consell de la Trentasisena –el govern municipal de l’època– i activista convençut contra el règim feudal de la Pia Almoina, va esdevenir l’autèntic patriarca de Can Falç –segons la historiadora Àngels Jordà–, ja que va deixar la casa familiar del carrer d’en Tacó per traslladar-se al casal de mar. Pare de catorze fills nascuts al llarg de tres matrimonis va ser l’avi d’un dels personatges més intrèpids del segle XVII, com va ser el capità Joan Falç i Rossell.
Terres, conreus, cases i jardins
Al llarg dels segles XVII i XVIII el casal de baix a mar i l’hort van anar creixent i la nissaga dels Falç es va estendre dins i fora del terme així com les seves propietats. Les terres dels Falç arribaven fins Olivella, Olesa de Bonesvalls, Begues i Sant Cugat Sesgarrigues i produïen principalment vi en les seves diverses varietats entre les quals la malvasia n’era el més emblemàtic i sol·licitat.
El darrer hereu de la nissaga, l’il·lustrat i liberal Josep Bonaventura Falç i Roger (1748-1803) , va ser el primer urbanitzador de Sitges. Va vendre part de les propietats rurals per urbanitzar el tros de terra entre el carrer Sant Francesc, Parellades, Sant Josep i Sant Bonaventura i va edificar el casal neoclàssic de Can Llopis que, finalment, no va habitar sinó que el va permutar amb el seu cosí, Francesc Llopis i Falç. Gran aficionat a la botànica i la jardineria va remodelar l’hort de Can Falç de Mar i el jardí de Can Llopis. Els estudis de la historiadora Maria Mercè Compte i Barceló, que esperem que algun dia es facin públics, han documentat a bastament l’hort i els jardins dels Falç.
El 1803 les propietats dels Falç van passar a la germana de Josep Bonaventura, Francesca Falç i Roger, casada amb Domingo Dalmau i Bargalló, de Montbrió del Camp, per manca de descendència i a la mort d’aquesta als seus fills Josep i Ramon, successivament. Amb ells es va arribar al punt d’inflexió del canvi de nissaga.
Can Falç endiumenjat
Can Falç avui és un edifici de gran valor històric i patrimonial buit, en situació precària i greu, els elements de decoració de parets i sostres destruïts, amenaçant ruïna, i a l’espera de la voluntat política i cultural per a la seva rehabilitació i recuperació i de l’exercici de responsabilitats institucionals. El contingut del seu interior –mobiliari, obres d’art, parament de la casa–, pràcticament tot ell desat i per restaurar.
Per això em va agradar molt que el públic sitgetà i els visitants vegessin la façana endiumenjada amb els domassos de festa, l’entrada amb Sant Bartomeu envoltat de flors i acompanyat de la simbologia festamajorenca on no hi faltava res. Feia goig de debò. Va ser un esquer, breu si es vol, que va comportar una munió de comentaris, interrogants i converses sobre la situació actual de l’edifici i el seu antic esplendor.
Per bé que, afortunadament, existeix una notable bibliografia sobre Can Falç és necessari continuar fent-ne memòria perquè no es pot valorar, ni estimar, el que no es coneix. L’actual ordenació de l’Arxiu de Can Falç, que forma part de l’Arxiu Històric de Sitges, i que porto a terme des de fa aproximadament un any permetrà una interessant síntesi entre la bibliografia existent i la documentació primària; és un treball que, alhora, va prenent el format d’un estudi per a la seva propera publicació.
Mentrestant, no podem deixar que la casa més important de Sitges durant quatre segles esdevingui un edifici fantasma. Després d’aquesta Festa Major compto que tindrem Sant Bartomeu com un bon aliat.
