El tancament del Pic Nic ha suposat el trist final d’un restaurant emblemàtic que ha format part de la vida de Sitges –i, per tant, de diverses generacions– des de fa 70 anys. Però amb el seu adèu no únicament s’ha tancat un restaurant, sinó també un tros de la història col·lectiva de Sitges. Així es va posar de manifest en el multitudinari comiat de diumenge a la tarda, que va aplegar uns quants centenars de persones.
El Pic Nic ha estat més que un restaurant. Pocs establiments de Sitges han tingut una vida tan polièdrica com aquest: ha estat punt de trobada per als sitgetans, tant amics com, famílies i en els darrers vint anys, el jovent a les nits. Però també ha estat un punt que ha atret estiuejants i visitants, gràcies a la seva posició privilegiada i la seva ubicació davant del mar. I al mateix temps, a turistes captivats per les seves vistes i seduïts pels seus arrossos. I aquesta capacitat per atreure públic tan diversos i variat ha estat una de les seves principals virtuts, junt amb moltes altres.
L’ambient i la sensació que predominava en el comiat al Pic Nic és que Sitges està perdent massa elements que han format part e la seva vida i identitat durant generacions. No és només una pèrdua material, com en alguns casos, sinó una pèrdua sentimental. I això és el que genera un punt de tristesa col·lectiva superior i una desesperació accentuada. Els comentaris de la immensa majoria de gent que es va reunir diumenge al punt que uneix els passejos de la Ribera i Marítim van acabar derivant en aquesta pèrdua sentimental.
El nou Sitges no agrada a la immensa majoria de sitgetans. És un Sitges on el Sitges de sempre cada cop resulta més desconegut. I sobretot, cada cop té menys elements d’identificació. Només cal veure els balcons de la majoria d’edificis del centre del poble, que han perdut els seus habitants de sempre i són substituïts per ex-pats arribats de l’estranger a un petit paradís que, sense ser-ne conscients, estan modificant de manera accentuada. Aquesta és la paradoxa d’un Sitges que està deixant de ser el que havia estat durant llargues dècades.
La decisió del Ministeri de Transició Ecològica de tancar el Pic Nic és la culminació a un llarg litigi de més de trenta anys que cap partit polític (ni a Sitges, ni a Barcelona ni a Madrid) ha aconseguit tombar. S’acusen entre ells, malgrat que tots d’alguna manera o altra han tingut responsabilitats indirectes i, sobretot, han evidenciat una incapacitat col·lectiva.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
