LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Els vincles amb Puerto Rico

Els cosins Àlex i Gustau Puig signant la donació a l’Arxiu Històric Municipal.

XAVIER MIRET

Quan parlem dels americanos tot seguit tenim present Cuba, però el cert és que també van ser molt intenses les relacions entre Sitges i Puerto Rico, antiga província espanyola i actualment Estat Lliure Associat als Estats d’Units d’Amèrica. 

Per poc que coneguem la història de Sitges ens adonarem que, a banda dels fets i la dinàmica interna, hi ha des de sempre una particularment intensa vinculació amb el món exterior que té un paper cabdal en l’evolució de la vila. Sitges està situada arran de la Mediterrània i aquest fet és la base fonamental que explica la seva existència i el que ha marcat des de sempre la seva forma i mitjans de vida. Val a dir que Sitges sempre ha sabut aprofitar les possibilitats que li oferia el mar com a via de comunicació, com també alguns cops ha hagut de fer front als perills que des del mar li arribaven. Si des de la prehistòria i l’antiguitat fins al s.XVII la història de Sitges és la de la seva vinculació amb la Mediterrània, a partir del XVIII els horitzons del mar arribaven fins a l’altra banda de l’Atlàntic, fins al continent Americà. La vila va ser una de les primeres de Catalunya a tenir una economia de mercat, és a dir, a pensar en produir per a  vendre a l’exterior cercant el màxim de benefici i poder abastir important productes com el blat i d’altres mercaderies necessàries. Va ser un esforç ingent fer marges fins als més petits racons per a plantar-hi vinya, i va ser tota una aventura llançar-se al mar a portar els vins als mercats americans. De temps dels besavis i rebesavis, eren les Antilles les terres amb qui Sitges hi havia establert estrets vincles, però abans n’havien tingut amb Buenos Aires, Uruguai, Veneçuela, Colòmbia i Mèxic. De tot això ens en parlen Josep Carbonell i Gener a Les índies horitzó nou, i David Jou i Andreu a Els sitgetans a Amèrica, però encara queda molt per saber i dues recents donacions de documents fan pensar que aviat en sabrem més.

Dos cosins, Àlex Puig Rodríguez i  Gustau Puig Borràs, s’adreçaren cap a l’Arxiu Històric de Sitges i ho van fer venint des del barcelonès amb una preuada càrrega: un conjunt d’escriptures, cartes, fotografies i fulls de comptes i anotacions manuscrites que expliquen la història dels seus avantpassats. Són documents que estimen i valoren, i per això els han estudiat. El pare d’un d’ells –el qui els havia posseït– deia que aquella documentació era de Sitges i desitjava que hi vingués a parar. Aquesta voluntat es va fer efectiva tot just fa una setmana. Va ser un acte de família, amb la participació dels dos cosins. Una generosa acció d’estimació per la cultura i de reconeixent del que aquells documents signifiquen per Sitges. Totes les branques de descendents de la família que hi hagi en un futur hi podran accedir.  Com també quedaran a disposició dels investigadors que aprofundeixin en les intenses relacions entre Sitges i Amèrica i, en aquest cas especialment, amb Puerto Rico. 

Era un gran moment: escrits d’un, dos i tres segles enrere en comptes de perdre’s, ser llençats o dispersats o anar allunyant-se, s’han conservat i passen a poder participar en la construcció de la història de la vila, no ja només del Amell, els Sardà i els Puig que hi apareixen de protagonistes. Els investigadors sens dubte trobaran en les cartes informacions sobre la vila d’una època en què encara no hi havia periòdics locals que ens informin. Si més no es coneixerà un fet inusual: els vincles familiars entre comerciants sitgetans i funcionaris colonials espanyols de Puerto Rico.

El senyor Carles Mestre Llopart, resident a Barcelona, ha fet donació a l’Arxiu Històric d’una antiga llibreta amb anotacions familiars iniciades al s. XVIII i continuades fins al 1958 referent als Ferrer, Llopart, i Bergnes de las Casas i als seus viatges i residències a Cuba, Puerto Rico i els Estat Units d’Amèrica. En aquest cas vindran a completar també la biografia de Lluís Soler i Segarra, un dels grans personatges públics del Sitges del s. XIX, protagonista del llibre Afanys i desencís de la cosa pública que estudià Josep Carbonell i Gener.

Així doncs, mercès a la generositat dels seus posseïdors, disposem de noves fons d’informació per a conèixer aquesta història de Sitges que participà matinerament en el comerç globalitzat.