LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

No correspon…

En uns dies s’iniciarà la festa més gran, la més celebrada i la que agermana sota símbols mel·lòdics i tradicionals, arrelats intrínsicament a la genètica sitgetana de fa ja incomptables generacions. Balls, danses i imaginari festiu, en comunió amb un sentiment compartit i celebrat de respecte a una herència que es viu a partir de tantes singularitats com persones hi participen o contemplen la Festa Major.

Un sentiment que se’ns fa comunitari però que, potser, no és del tot així. En contraposició, hi ha qui també la detesta; aquelles persones que s’esgarrifen –i no pas en un sentit emocional– només sentir un toc de gralla o de timbal, sobretot, quan és a prop de casa. Aquelles persones que truquen la policia per denunciar el soroll provocat pels assajos previs… No m’hi endinsaré perquè podria sortir mal parada, però sí que aconsellaré –amb el permís del lector– que més val aplicar grans dosi de paciència perquè veig complicat que aquest assajos, que es celebren des de fa segles, tinguin un final per una ínfima part d’un veïnat al que li fan nosa perquè, al cap i a la fi, són només uns dies. Jo mateixa des de casa escolto assajar una colla de timbals al parc de Can Robert i no em fan nosa, tot al contrari: respiro i penso que falta menys per a que tot comenci. Espero que ningú al que li molesti, apaivagui aquests sons estiuencs que anuncien el que ben aviat arribarà.

En un terme mig, entre els que l’estimen, la viuen i respecten, i entre els que no volen ni sentir-ne a parlar, hi ha els que per a mi són els contradictoris. Aquells que diuen que els hi encanta i la celebren com ningú, amb la incapacitat d’entendre que a aquest conjunt cal sumar-li el respecte i el coneixement per saber on s’està en cada moment i quina significació té el que s’està vivint. Són els que vibren amb la Festa Major, però que potser… no l’acaben d’entendre. 

No cal ser un erudit ni formar part del popularment anomenat Consell de Savis –grup de coneixedors de la festa, encarregats actualment de la redacció del nou protocol, que establirà les normes per preservar la tradició–. No, no cal. Només es necessita interès i saber què toca i que no, i quan. 

Aquests, els contradictoris, són el fenomen més difícil de modular. Com fer entendre que l’entrada de gralles no és un Sònar (conegut festival de música electrònica a Barcelona)? O que la Festa Major no es beu sinó que es viu? O que cal respectar el pas de les processons, evitant l’aglomeració de pares i mares i, evidentment, els seus infants, seguint els Gegants? O que no passa res per esperar uns minuts en comptes d’intentar creuar quan ballen les cintes, o les gitanes, o les panderetes…? Doncs el que sembla tan obvi, a peu de carrer s’esvaeix convertit en fum per a algunes persones. 

 Alguns balls i entremesos tenen eines per fer-se lloc, com els bastoners –més val apartar-se al seu pas si no es vol acabar amb un trau–, però d’altres són més febles a la pressió. I tot i que estic segura que a tots els balladors els agrada tenir un públic apassionat, potser aquest mateix públic no se n’adona que també els ha d’agradar una festa lluïda i sense interferències, perquè ni el seu paper com a públic ni tampoc la seva passió existirien sense els balls. 

Les darreres setmanes es parla de civisme en diferents àmbits: la recollida dels residus, el respecte per l’entorn, en la necessitat de reduir el consum de plàstic i, també, en la Festa Major. 

Possiblement, no es tracta de fets aïllats sinó d’un comportament social, malauradament estés, i que no és exclusiu sinó que afecta a tants i tants àmbits. Com a membre de la Comissió, puc assegurar que és complex, perquè fins i tot quan educadament demanes que en aquell moment no es pot creuar o alertes que a la parròquia no es pot entrar amb una llauna de cervesa a la mà, les respostes no són sempre afables. M’entristeix que calgui demanar civisme, però la realitat és contundent. 

Balleu i canteu la festa, celebrem-la com si fos l’última, Sant Bartomeu espera atent l’inici del actes que serveixen per homenatjar-lo. No el fem desesperar i comportem-nos com pertoca en cada ocasió. Bona Festa Major!