LOADING

Type to search

Editorial

Generositat entre colles

És Festa Major i tot s’impregna d’una de les celebracions tradicionals més esperades. Obviada per alguns i fervorosament estimada per altres, fa centenars d’anys que se celebra a la vila i els canvis són inherents i inevitables, com ho són també en la societat. La festa es transforma i creix, paral·lelament al creixement poblacional de Sitges. Els espais, però, són els mateixos: els carrers per on passen les processons, el Cap de la Vila per a l’entrada de grallers o el Baluard per a l’entrada del Sant. 

Amb un públic i seguidors cada cop major, la Festa Major està obligada a donar una resposta real a una problemàtica endèmica. S’exposava a les xerrades del Janio’s Bar: a Sitges (durant les processons) sembla que cadascú va a la seva. Passava també per Carnaval, i tant les diferents comissions que hi ha hagut al capdavant, com les colles que hi participen, van entendre que calia cohesionar l’espectacle que s’oferia al carrer. 

Lluny de ser un espectacle de fardo o lluentons, la Festa Major ha de treballar aquest aspecte, d’altra banda tractat amb insistència per Maica Díez-Alcón, actual presidenta de la Comissió. Per avançar i millorar el conjunt, i una vegada realitzada la fotografia dels mals intrínsecs de la celebració, els personalismes i les individualitats d’algunes colles han de quedar enrere. Ni el Drac, ni l’Àliga, ni els Gegants, ni cap dels elements de l’imaginari festiu festamajorenc té propietari. És un bé immaterial heretat dels nostres antecessors i que, per tant, és una herència compartida entre tots els sitgetans. 

Les colles durant les processons han de saber mirar endavant i enrere per intentar –en la mesura del possible– moure tot el conjunt de forma unitària. Han de començar a entendre les dinàmiques d’altres colles, no només defensar la postura i les necessitats de la seva pròpia. Només així s’aconseguirà una festa fluïda, tant per als participants com per al públic. És a les nostres mans. Ara hi ha qui discrepa amb un protocol que posarà normes, però com amb l’incivisme al carrer, ha quedat demostrat que s’han d’abordar algunes actituds i la falta de companyerisme entre els mateixos components.