LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

Festes Majors compartides

LÍDIA GAZQUEZ

La Festa Major de Sitges és dels sitgetans, òbviament, però també ho és dels ribetans, una mica. La proximitat de les dues poblacions sempre ha suscitat rivalitats, però les complicitats hi són, sens dubte. Per a una ribetana que porta més de mitja vida a Sitges i que ja se’n sent una mica, si em permeten, és més fàcil de veure i explicar.
Quan arribava Sant Bartomeu, els ribetans que estudiàvem a l’Institut Joan Ramón Benaprès durant la nostra adolescència o a l’escola Pia, teníem amics i festeigs a Sitges, pel que la Festa Major de la vila era també nostra, d’alguna manera. Desenvolupàvem una vida social àmplia a Sitges. No era estrany i no ho és veure membres de les colles dels balls populars de la població costera a Ribes i viceversa. És molt més difícil veure ribetans ballant, posem per cas, bastons a Sitges que sitgetans a Ribes, però és quelcom que passa. La dificultat d’accedir a ballar a Sitges per la limitació de colles és motiu que moltes sitgetanes i sitgetans hagin provat sort a ballar amb amics ribetans i gaudir de Sant Pau o Sant Pere. I que bé que s’ho han passat (i a l’inrevés), malgrat que els dos balls són molt diferents. Fins i tot els pals són diferents. La fusta sitgetana contrasta amb la fusta pintada de vermell pròpia dels ribetans, marcant la diferència tant en l’estètica com en el so, quan els bastons piquen amb força.
Però els bastons no són l’única manifestació dels balls populars on es veu intercanvi de membres. Durant els anys noranta, el boom casteller i la creació de la Colla Jove de Castellers de Sitges, i les moltes ganes de fer castells de sitgetans i ribetans, van fer que la colla castellera s’omplís d’efectius ribetans, entre ells, una servidora, que va entrar a la colla l’any 1997. Formar-ne part representava l’oportunitat de viure el fet casteller, de dur camisa castellera molt a prop de casa i de viure la Festa Major de Sitges des de dins, sense haver d’apuntar-se a llistes d’espera de cap mena. El gran avantatge d’una colla de castells és que hom hi pot participar, que no hi ha membres sobrers, que tothom hi té cabuda i hi té un paper. La pinya d’una colla castellera és tan insaciable com les ganes de viure una Festa Major del jovent. Recordo molt especialment l’alegria de participar a la cercavila lluint camisa i fent pilars seguint els altres balls. Em sentia part de la Festa Major i passar pels carrers fent els pilars, fent-la petar amb la gent i els companys castellers era tot un esdeveniment. Sentia que era part de la festa i hi podia contribuir encara que només fos posant-me a la pinya dels pilars. Compartia moments de germanor amb la colla i amb les meves amigues ribetanes. Érem castelleres, érem joves, l’estiu era nostre i les portes de la Festa Major de Sitges, de sobte, se’ns havien obert afablement. No només podíem participar al cercavila, també teníem el nostre rol important a l’actuació de Festa Major: érem l’equip de crosses. I per Santa Tecla, podíem participar activament en la preciosa baixada del pilar de les escales de la Punta que deixa imatges de postals i emocions a flor de pell. Fins i tot, un any vaig pujar en camisa castellera amb el Ricard Baqués a tocar les campanes a l’església per tenir una visió de la festa privilegiada des del campanar de la parròquia (cosa que molts sitgetans m’envegen). Una experiència meravellosa.
Un altre element de la Festa Major de Sitges que és una mica de tots és el Castell de Focs. Des de ben petita, ja era festa grossa el fet de baixar a Sitges a veure els focs, com un gran esdeveniment, anar a veure el meu pare, treballador d’hostaleria i abraçar-lo, anar amb ma mare i els meus germans a comprar un frankfurt o una fricandela, unes patates fregides i una Coca-cola de La Cantonada, al carrer Marquès de Montroig i endur-nos-ho al passeig per veure els focs a primera línia, gaudint del nostre sopar amb ketchup i maionesa. Allò era millor que anar a un restaurant de luxe. I és que els focs d’artifici sitgetans no són cap broma. La traca final és la més espectacular i no té rival. I avui encara ens delim d’anar a veure’ls, de comprovar-ne les novetats i filigranes pirotècniques. Aquesta és una de les moltes coses en que la resta de Festes Majors s’emmirallen i que fa que la Festa Major de Sitges sigui un xic de tots. Per tot això i per les emocions que hi hem viscut i compartit.