LOADING

Type to search

Editorial

El batec de la societat

Un dels trets identificatius del Sitges del segle XX va ser el seu ric teixit associatiu. Una vila relativament petita en nombre d’habitants s’havia distingit tradicionalment per tenir un notable nombre d’entitats de perfils diversos: socials, culturals, esportives o, fins i tot, econòmiques (el Gremi d’Hostaleria, fundat el 1977, va ser el primer de tot Catalunya). L’associacionisme i la participació activa de la societat en el pols de la vila forma part de la realitat local.

La immensa majoria d’iniciatives locals de màxim interès i projecció tenen el seu origen i concreció en les entitats: des de la creació del Festival de Cinema (el 1968), el creixement i dignificació del nombre de balls populars a la Festa Major (a partir el naixement de l’ABPS, el 1978) i de les rues de Carnaval (també en la mateixa època), del voluntariat social (a través d’entitats i institucions com l’Hospital o la Fundació Ave Maria) o altres esdeveniments puntuals, com per exemple, la taula més llarga del món (el 1986, impulsada pel Gremi d’Hostaleria), entre moltes altres. El que en altres municipis ha estat activat i mogut des de les institucions públiques a Sitges ha nascut a la societat civil. I quan els projectes neixen des de la societat adquireixen més solidesa, consistència i, previsiblement, continuïtat.

Aquesta tònica es manté avui en dia. El mapa d’entitats i associacions de la vila continua sent estable, dinàmic i consistent. Però també és cert que, en alguns casos, necessita algunes reformulacions per adaptar-se –i sobreviure– als canvis socials i demogràfics que ha tingut el municipi en els darrers anys. Quan una població dobla el seu nombre d’habitants en pocs anys (Sitges tenia 15.000 habitants fa poc més de vint anys i ara en té el doble), s’obren diverses escletxes que permeten generar aire fresc i renovat, però que també poden ser susceptibles de generar distàncies o un allunyament dels nous habitants respecte els pilars establerts. En una societat canviant i en evolució, les entitats són més necessàries que mai. El Retiro i el Prado han jugat un paper determinant en la història recent de la vila i han de continuar desenvolupant-lo, adaptant-se als temps actuals. Hi estan fent l’esforç i ara cal correspondre’ls.