LOADING

Type to search

Secrets de Sitges

D’esforçar-se va la cosa

JORDI CASTAÑEDA

Un cop superat Sant Bartomeu i mentre esperem Santa Tecla, passen coses. Malgrat que aquest mes mal comptat entre l’un i l’altre va desgranant els dies amb feines festamajorenques pendents (apuntar la canalla a la Matinal, els assajos, arreglar aquell gegants o aquell Drac perquè estigui a punt…), hi ha una data que inexorablement marca un nou cicle: el retorn a l’escola.

L’inici del curs escolar s’escau en aquests llimbs de la Festa patrimonial d’interès nacional que són aquest mes entre la celebració d’un copatró i la copatrona. El 12 de setembre marca la tornada a l’escola. Una escola que ja sabem que evoluciona, que explora nous camins per a millorar metodologies d’ensenyament, que intenta incorporar tecnologies amb què els infants ja conviuen… però que no deixa de ser un lloc d’aprenentatge de coneixements. I aquesta assumpció de noves matèries, noves operacions matemàtiques, nous autors de llibres vol, poc o molt, un esforç. Més a gust o més a disgust, però caldrà esforçar-se, ser constant i pacient per anar captant tot allò que el nou curs ens depara. L’esforç, aquesta gran paraula que molts pares fem servir quan hi ha un moment de crisi estudiantil: “Filla, tu esforça’t i t’ho trauràs. Si veig que t’esforces, no et podré retreure res, treguis la nota que treguis”. I la canalla, en general, s’hi esforça. Molt sovint, molt més que no pas ens hi esforcem els adults. 

Quan arriba l’hora dels versos de les colles de Diables per Festa Major, la majoria dels membres de les colles de “grans” simplement llegeixen el seu vers. Són poquets els qui el diuen de memòria. Curiosament són els més petits del Ball i la Diablessa els qui sí que reciten els seus versos sense paper. Quan arriba Santa Tecla, per contra, la majoria dels components infantils dels Balls de Diables se saben de memòria el seu vers. Fantàstic. Ens donen una lliçó als adults. 

Em sorprèn que una festa tan sòlidament estructurada com la Festa Major de Sant Bartomeu no sigui capaç de tenir uns diables que recitin de memòria. Entenc que ser membre d’una colla de diables i sortir a les cercaviles i processons tirant foc no deixa de ser un privilegi que molt ciutadans i ciutadanes voldrien tenir. No crec que costi gaire fer-se digne d’aquest lloc aprenent-se el vers que, d’altra banda, és el que dona sentit al ball parlat. Quan una Festa Major està al nivell màxim, quan és referent nacional, cal cuidar els detalls que marquen l’excel·lència. Tots els equips que arriben a semifinals de la Champions són equips top. A partir d’aquí, els detalls decideixen. 

No crec que els versos dels Diables siguin matèria obligatòria de les primeres setmanes de curs, però sí que d’alguna manera suposen un dels primers esforços que faran alguns escolars sitgetans. Un bon exercici mental per abordar la nova temporada. De fet, estic segur que la Festa Major dona per fer diversos projectes, des de matèries lingüístiques fins a matemàtiques. L’aprenentatge memorístic sense més pot ser feixuc, però quan es lliga a conceptes emocionalment arrelats com pugui ser la Festa Major, és probable que li trobis més sentit i te’n recordis tota la vida. 

Ja hi haurà temps per a lectures obligatòries que l’alumnat veurà més allunyades de la seva emotivitat. La lectura d’un Tirant Lo Blanch o d’un Quijote són proves dures per a l’alumnat, però també per a un professorat que ha de fer connectar estudiants del segle XXI amb els grans clàssics de la literatura universal. L’esforç també vindrà d’un professorat que haurà de fer entendre que els grans temes de la història adopten diferents formes, però es van repetint al llarg dels segles. 

I entre esforços d’uns i d’altres, el setembre també renova oferta de l’Escola d’Adults, del Centre de Normalització Lingüística, de l’escola de música o dels Clubs de lectura a les biblioteques. D’esforçar-se va la cosa. Tinc una admiració absoluta per la gent que surt a córrer a les 7 del matí amb la il·lusió de preparar-se per batre un rècord personal o simplement acabar una Mitja marató. Aquest és un esforç prestigiat, molt de moda avui en dia. Reconeguem, també, els esforços intel·lectuals, sobretot d’infants, joves i tots els qui es continuen formant i (a l’altra banda) d’un professorat a l’alçada de les circumstàncies. En definitiva, aprenguem-nos els versos dels Diables, que l’esforç no és tan sols feina dels més petits