Amb Ucraïna en el cor

La tragèdia que està provocant la Rússia de Putin a Ucraïna ha despertat una onada de solidaritat en diversos punts del continent. També a Sitges i a Ribes, on la societat civil s’ha activat per posar el seu gra de sorra per ajudar el poble ucraïnès, víctima de la paranoia de Putin. Persones a títol particular, entitats, clubs esportius, centres educatius i altres estaments del ric teixit associatiu local han organitzat recollides de material i diners i viatges per a portar refugiats a casa nostra. També n’hi ha que els han ofert allotjament i, fins i tot, feina un cop arribin a la vila. El drama és tal magnitud que totes les aportacions, per petites que puguin semblar, resulten de notable importància.

També l’Ajuntament s’ha posat en marxa i ha activat un circuit de suport i coordinació de les diferents iniciatives particulars que hi estan sorgint. Aquest paper, que coordina el departament municipal de Drets Civils, resulta indispensable per assegurar un correcte funcionament en l’aportació de diferents serveis. Ara mateix, no se sap el temps que els refugiats estaran entre nosaltres abans de tornar –si volen i poden– a un país que Rússia els està arrasant. Per aquest motiu, és important que les diferents actuacions de suport es puguin institucionalitzar, amb l’objectiu d’aportar els recursos necessaris.

A Sitges, com a tants altres punts del país, l’Ajuntament ha aconseguit establir els protocols quan la societat ja estava en marxa. La setmana passada, en ple Carnaval, hi va haver associacions, clubs i centres educatius que van organitzar campanyes de recollida, quan el consistori encara no s’havia organitzat. Algunes d’aquestes campanyes van tenir resultats especialment destacats, com la que dissabte va efectuar l’ANC. A l’Ajuntament, en canvi, li va costar més arrencar la sempre feixuga maquinària municipal i establir els protocols de regulació dels diferents ajuts. No és nou ni ens estranya, però no deixa de ser paradoxal que, qui té més recursos, funcioni de manera més lenta i, en ocasions, no suficientment efectiva. Sigui com sigui, el registre de coordinació que ha implantat l’Ajuntament és lloable.

Quan aquesta edició de L’Eco surt al carrer hi ha els primers sitgetans que estan arribant a la frontera amb Ucraïna per portar material de suport. I, al mateix temps, també hi ha els primers ucraïnesos a punt d’arribar a la vila per fugir de les bombes de Putin. En tots dos casos, són episodis emotius, que no voldríem haver viscut, però que ens recorden la fragilitat del nou ordre internacional i que també posen de manifest el vessant més solidari de la gent.