La celebració de la 48 edició de l’Open House, el festival d’arquitectura que té com a finalitat principal apropar l’arquitectura i l’urbanisme a la població per mitjà de visites a edificis i la realització d’itineraris, s’estén per primera vegada a Sitges. Més enllà de l’interès que ofereix un esdeveniment d’aquesta mena, l’Open House presenta l’oportunitat de difondre el coneixement de l’arquitectura com a un element primordial de la cultura i els arts, així com d’aprofundir en el seu coneixement. Des de fa uns anys el festival s’ha estès cap altres poblacions fora de Barcelona; és sabut que fora de la capital hi ha vida, i que en conjunt Catalunya presenta models molt interessants de desenvolupament urbanístic i d’edificis singulars. Sitges és un microcosmos en el que l’arquitectura mostra un desenvolupament propi i avançat; com a exemples, les construccions noucentistes de l’Hospital de Sant Joan i del conjunt de Maricel, o la urbanització i els xalets de Terramar. Tocant als anys trenta van aparèixer mostres interessants i pioneres d’arquitectura moderna, part de les quals van ser projectades per J. A. Coderch, que entre 1942 i 1945 va ser arquitecte municipal, tot i que les seves intervencions es perllongaren fins els anys seixanta.
Les mostres d’arquitectura popular, modernista, noucentista o racionalista existents fins els anys setanta han desaparegut gairebé majoritàriament en els darrers quaranta anys o han estat substancialment modificades, de manera que fins i tot és impossible reconèixer-ne les traces. Remuntes, permutes o noves edificacions han estat els formats causants de l’inventari de pèrdues del nostre patrimoni arquitectònic. I per bé que no sóc partidària de la tendència “façanista” –conservació estricta de façanes i destrucció sense pietat dels interiors–, si almenys s’haguessin restaurat amb rigor i sensibilitat alguns despropòsits encara s’haurien salvat. L’inventari de pèrdues supera, em temo, el d’existències. Sitges no s’ha estat capaç d’afrontar el propi historial arquitectònic i urbanístic, i per bé que l’especulació ha estat i continua essent-ne la principal causa, no n’és l’única; l’altra part de responsabilitat correspon al govern local. Ni tant sols la Comissió Tècnica del Patrimoni Arquitectònic de Sitges que l’Ajuntament va posar en marxa en aquesta legislatura s’hi ha lluït, a saber per la manca de notícies sobre les seves activitats. La modificació del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, realitzat entre 2016 i 2021, encara en procés d’al·legacions i aprovada inicialment el 17 de juny de 2021 està passant amb la més absoluta discreció pels webs municipals i xarxes socials diverses.
Però ens apuntem al festival d’arquitectura, només faltaria. Part del que queda és el que serà mostrat en aquesta 48ena edició de l’Open House. L’arquitecte estrella d’enguany és, precisament, J. A. Coderch. Sobre la seva personalitat i obra, el catedràtic d’Història de l’Art de l’UPC Josep M. Rovira va impartir una interessant conferència i el web de l’arquitecte mostra una extensa llista de les seves obres i intervencions; serà un bon exercici fer la comparativa entre el que va fer, el que en resta i què hi ha edificat on hi havia els edificis ja desapareguts. A l’extensió sitgetana de l’Open House els visitants podran visitar dotze edificis i seguir itineraris, com les rutes del Sitges antic, la dels americanos, el Passeig de la Ribera, la Biblioteca, el Palau de Maricel, can Falç, el Casino Prado, l’Hotel El Xalet, l’Hotel Romàntic, el Mercat Vell i la Fundació Stämpfli; un tastet de tot. Deixin-me dir que des del meu punt de vista personal hauria estat bo treballar en noves rutes: la del primer eixample urbanístic de Sitges a finals del segle XVIII amb l’epicentre de Can Llopis; la ruta del Sitges obrer a la Bassa Rodona, plaça del Pou Vedre, placeta de la Indústria i carrer Espalter i Passatge Benazet, tot plegat a punt de perdre definitivament la fesomia; la de la reivindicació de l’edifici noucentista de l’Hospital unit a l’arquitectura popular del Corral de la Vila, sense oblidar un passeig per Terramar, la gran expansió fora vila i una de les millors mostres de l’urbanisme noucentista. Sitges encara dóna per molt i és bo aprofitar totes les oportunitats de posar en valor l’arquitectura i el patrimoni a favor de la població per al seu autoreconeixement i la memòria col·lectiva.
