Balcó florit

Balcó florit, plaça de l’Ajuntament. Dibuix i aquarel·la d’Esther Castells, Sitges1983. Col·lecció particular

Va néixer a Reus, fora vila, en un mas on hi havia un hort i plantes. Això és el que li devia agradar més perquè ja de ben petita així que trobava un pot, una llauna, un cossi, hi plantava plantes i flors. Els avis venien d’Ollers i Sarral i eren gent molt humil. La mare havia fet vida al mas gairebé sempre i ajudava la senyora. El pare era mosso, carreter i el que calgués per tirar la família endavant: primer van arribar els dos nois i ella va ser la petita.

Hauria tingut una vida més o menys plàcida a la terra natal però com en tantes altres famílies la tragèdia li va segar infantesa i joventut. El pare va morir el 1938 en un dels bombardeigs amb que els fatxendes dels italians van assolar Reus i es van entretenir a fer punteria amb un home que portava un carro amb farratge per al bestiar. Com que no el volia deixar perquè no li robessin la càrrega li va esclatar una bomba; poc després ja li havien pres la càrrega i el rellotge. Van cridar el germà gran a la Lleva del Biberó i el van donar per perdut a la batalla de l’Ebre. Acabada la guerra la vídua amb el fill petit i la nena es van instal·lar en un piset de Reus. Es guanyava la vida com podia en uns anys de misèria moral i material fins que el 1942 va morir de malaltia i pobresa. Mentre els nois – el gran, per sort, retornat- procuraven tirar endavant com podien ella va ser acollida – és un dir- per la tieta paterna que la feia anar a fregar oficines i bancs a les set del matí. Fins que el seu padrí Sebastià Civit se la va emportar a Vilarrodona, on durant un temps es va refer i va conèixer el que era una vida més o menys normal.  La filla del padrí Sebastià, la Clara Civit, s’havia casat a Sitges amb en Rodrigo Hill i havia tingut un nen, de manera que va ser que gràcies al naixement d’en Josep Maria Hill Civit que la Maria Rosa Balsells Civit va arribar a Sitges amb dotze o tretze anys.

Aquesta és la prehistòria de la meva mare abans que fos sitgetana i que poca gent coneix. Parlava poc de la seva infantesa, però des de sempre va restar molt unida als seus dos germans i les respectives famílies i Reus era un record que de vegades sorgia de la forma més amable. Després de la Clara i en Rodrigo la va acollir la família Badia Iglesias, els del colmado de Can Badia on va entrar a fer de dependenta, que era una feina que li agradava tant com les plantes i les flors.

En plena joventut i per causa d’un galldindi extraviat va arribar a entaular conversa amb el noi guapo i ben plantat que vivia davant de can Badia i que estudiava música i treballava a la sabateria familiar. Aquella conversa va portar al festeig i al casament amb en Jordi Pañella i Virella, de manera que la Maria Rosa Balsells Civit va ser la primera jove de can Pañella i la mare de quatre nenes que sempre hem estat ‘les nenes’. La nostra família va anar creixent i la frase preferida de la mare al pare era: “Ja ho veus, Jordi, vam començar dos i ara som…” la trentena que comptem actualment.

Ens ha deixat fa pocs dies, molt de sobte malgrat els seus noranta-dos anys. Els que la van tractar i conèixer la recorden com una dona que somreia, dolça i bona. El sentiment d’orfenesa que ella va sentir profundament quan encara era una nena aquests dies ens ha pres per assalt i ens ha retornat tot el bo d’ella, que era tot.

Tornem a les plantes i a les flors, al balcó florit de casa seva. A la terrassa del darrere hi tenia una estesa de torretes. Quan els clavells florien me’n guardava. La darrera vegada els vaig conservar durant molts dies perquè quan perdien el color encara conservaven l’aroma, i arran d’això li vaig escriure aquest poema, “Natura amb clavells morts”. Li vaig poder retornar uns quants clavells de la meva petita collita la darrera
vegada que la vam contemplar, ja descansant, perquè l’acompanyessin en l’eternitat. T’estimem, mare.

Magranes, calaveres, pomes, ganivets,
peixos, formatge, escarxofes, figues,
bolets, codonys, nespres, perdius,
raïm, conills, síndries, carabasses,
nous, cards, espàrrecs, prunes,
– Què més voleu? Perquè hi cap de tot
en les natures mortes: tot té vida
He triat únicament codonys,
raïm, figues, pomes, préssecs i unes quantes fulles
picades pels ocells. Dins la cistella, 
en l’ordre del descuit, lluiran el seu triomf
a la taula de marbre de la Vil·la Borghese.
Però jo, mare, més m’estimo
els tres clavells que em vas collir fa poc,
naixença primerenca de l’abril. 
Han estat dies a la taula de l’estudi
fins que la llum els ha canviat la fesomia
i els ha atorgat aparença de paper de tacte fràgil.
Perviuen als colors que s’han fet vells
i en la sentor encara més intensa que els habita.

Articles relacionats