LOADING

Type to search

Editorial

Botellots i aldarulls

La matinada de Festa Major centenars –en plural– de joves es van aplegar a la Ribera i les platges, un cop van tancar els bars nocturns. La imatge no és nova, ja que les concentracions a baix a mar han esdevingut habituals i permanents no només cada cap de setmana, sinó, fins i tot, molts dies laborables, des que es va cancel·lar l’Estat d’Alarma, el passat mes de maig. Només les tres setmanes intermitents que hi ha hagut toc de queda (una al juliol i dues a l’agost) no hi ha hagut aglomeracions a la platja a la matinada.

Que els joves tinguin necessitat de trobar-se, reunir-se i divertir-se és quelcom no únicament normal, sinó necessari. Que ho facin a la nit o a la matinada forma part dels costums i hàbits de la nostra societat actual i poc hi ha a discutir i menys a recriminar. Però també és cert que la proliferació d’algunes d’aquestes trobades, traduïdes en botellots, tenen conseqüències no gaire positives. La de la nit de Festa Major en va ser una. Grups de joves van encarar-se en diverses baralles i alguns d’ells van destrossar jardineres i cremar un contenidor. Només la presència d’un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local –que cada cap de setmana despleguen diverses unitats a la zona– va evitar que les conseqüències fossin majors i adquirissin un altre nivell de gravetat.

Efectivament, no tots els joves i adolescents que van a les platges a la matinada són conflictius, ni de bon tros (malgrat que la immensa majoria dels qui hi acudeixen no acaben de tenir un comportament suficientment preventiu respecte la propagació del virus, ja que no compleixen les mesures recomanades). Per tant, seria injust responsabilitzar-los. Però la preocupació per la proliferació dels botellots s’està fent cada cop més extensiva entre els cossos policials, ja que en alguns casos acaben amb aldarulls.

Els botellots sempre han existit, però ara s’han multiplicat en molt bona part per les contradiccions i dèficits en la gestió de la pandèmia que han dut a terme les administracions del país. No és un fenòmen local, com es pot veure cada dia d’aquest estiu als mitjans. Però mai com ara s’havia reproduït a Sitges en aquesta intensitat. I ha arribat per quedar-se, segons apunten alguns experts coneixedors de tendències i comportaments juvenils. Com en la venda il·legal, no hi ha solucions fàcils ni cap vareta màgica que recondueixi la situació. Un primer pas seria permetre ampliar els horaris de l’oci nocturn, si bé no serà la solució. Caldrà prestar-hi atenció, dedicació i recursos, ja que per a una població que viu de la seva imatge com Sitges només li falta consolidar ara aquesta pràctica.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure