Una de les poques alegries col·lectives que podem gaudir aquests dies de pandèmia, dies que s’allarguen i cada vegada amb més interrogants, és la publicació d’un aplec de fotografies que amb el modest títol de ...

Dona i poeta, vaig escriure quan el Nobel de Literatura va ser atorgat a Wislawa Szymborska. La imatge que es va fer omnipresent de la nit al dia era el d’una velleta d’ulls tendres i ...

… o notes sobre un debat. El Festival de Cinema organitza diversos actes al voltant del cinema i dels audiovisuals que solen passar desapercebuts, més enllà de l’interès intrínsec dels convocants i dels diversos àmbits ...

A la memòria de l’amic Jordi Estruga, president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (1997-2017). El 2018 va arribar una proposta d’exposició sobre els llibres del Modernisme als Museus de Sitges. Era poc després de ...

Hi ha setmanes en què es fa difícil triar el tema d’aquesta columna perquè voldries parlar de tot el que s’ha acumulat en pocs dies i del que portes al cap de fa setmanes. Escric ...

No hi ha res més indiferent que el paisatge que ens envolta. El mar, la grisor dels turons que encerclen la llenca plana de la vila, l’horitzó, la sorra… és d’una indiferència astral respecte dels ...

Si no hi ha res de nou quan s’hagi publicat aquest Marge Llarg haurem presentat a la Casa Masó de Girona les actes del II Simposi Internacional sobre el Noucentisme. La pandèmia ha variat molts ...

Des de fa uns dies que, quan des de la Vila miro carrers avall cap a baix a mar, em meravella un aiguabarreig de blau i mirallets que enlluernen la mateixa llum que reflecteixen. Serà ...

Una de les col·leccions d’art més singulars del país és la del dipòsit de pintura d’entre el segle XVI i XIX que va fer el Museu del Prado al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i ...

Els comentaris que aquests dies se senten per Sitges i proliferen a la xarxa són en gran part referents a la Festa Major. Com més s’apropa el vint-i-tres d’agost la cosa bull però no és ...

Sobre la Festa de la Poesia a Sitges “No n’hi ha prou amb la felicitat: exigim eufòria” (Mazoni). La pandèmia ha fet estralls en diversos àmbits i també en els de la cultura. Des del ...

De “L’autòdrom més emocionant del món” (1923) a una relíquia automobilística centenària. Passant, és clar, per un llarg interludi d’abandonament  que, de no haver estat per l’ofici de Jaume Mestres Fossas, l’arquitecte que el va ...