Un informe de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya situa els ajuntaments de Sitges i de Sant Cugat com les dues poblacions que més triguen a l’hora de resoldre la concessió de llicències. L’informe és contundent i evidencia el col·lapse que viu el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament en l’actualitat, en una situació que ja ha superat tots els mínims del que és admissible. Segons informació del mateix consistori, el temps que passa des que es presenta una sol·licitud d’obra major fins que es resol és de 14 mesos de mitjana. Aquesta quantitat és encara superior en alguns casos concrets. Per exemple, hi ha una obra programada al sector de la Plana i Santa Bàrbara, que ja supera els 21 mesos d’espera de resolució per part de l’Ajuntament.
Aquesta situació està motivada per un doble factor. D’una banda, el col·lapse administratiu que afecta a Urbanisme. En pocs espais del sempre complex funcionament que caracteritza l’Ajuntament de Sitges es visualitza amb més claredat una situació més caòtica. En aquest departament en concret hi ha una evident limitació de recursos professionals (no pas a tota la casa), però també hi ha un sistema de funcionament que és evident que no respon a les necessitats actuals de la societat.
Però a banda del problema administratiu, n’hi ha un altre de caràcter polític, que resultaria probablement de més fàcil resolució si realment hi hagués una voluntat en aquesta línia. Si el Govern ha estat capaç d’habilitar equips amb reforços externs en altres àrees o projectes municipals –fossin incorporacions puntuals, cessions d’altres administracions o externalitzacions– també hauria de ser possible aplicar aquesta dinàmica a Urbanisme. Durant anys, les llei macades pel Govern central han impedit la contractació de personal, però també és cert que hi ha altres fórmules, que permetrien reduir el col·lapse actual. L’externalització de serveis o el reclam de professionals d’altres administracions en podrien ser dos de ràpida implantació.
Constructors que treballen a Sitges, tant petits com grans i mitjans, han posat el crit al cel per aquest col·lapse que viu Urbanisme. Consideren que la situació perjudica l’economia i la contractació de personal. Per contra, també és cert que el creixement urbanístic dels últims anys ha estat excessivament ràpid i perillós al municipi. Però si la voluntat és la de reduir-lo, l’Ajuntament hauria d’implantar altres mecanismes que són al seu abast, enlloc d’eternitzar una espera que acaba perjudicant professionals i fent perdre oportunitats.
