LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Cultura 2021: xifres i dagnòstics

Un dels aspectes més esperats, però no pas l’únic, en el moment de la presentació de l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts de 2021 ha estat el de la confirmació de la desitjada recuperació de l’ecosistema cultural del país. La primera resposta ha estat la de relativitzar tota temptació interpretativa en termes absoluts, perquè la pandèmia ha perdurat durant l’any avaluat i s’ha perllongat fins l’actual setena onada i fins que no entrem al 2023 i es tinguin les dades del 2022 tan completes com sigui possible no es podran traçar conclusions més precises. La resposta, doncs, és que no, que encara no ens hem recuperat del tot. Però la segona qüestió és la més interessant: recuperar respecte de què? De les darreres xifres de 2019? Eren dades satisfactòries? Tot havia de seguir igual, havia de fluir igual com els darrers temps d’abans de la pandèmia?

Quan al CoNCA vam publicar el volum 150 veus : la cultura de l’endemà van  ser diverses les veus que deixaven ben clar que no calia retornar al passat ni a la seva zona de relatiu confort sinó aprofitar l’oportunitat del desastre per propiciar i provocar canvis, transformacions i progressos. Perquè el drama era –és– la precarietat de l’ecosistema cultural del país. Perquè una de les conclusions que derivaven de la polifonia era la constatació que res no seria igual i que el demà ja era llavors, com també ho és ara.

El que es detecta en l’Informe anual de 2021 són símptomes d’un possible canvi de paradigma. La diagnosi crítica del sistema cultural de Catalunya –aquest que voldríem que fos de referència…–  que constitueix el contingut global de l’Informe anual indica, d’una banda, que les precisions no ho són tant per la manca de renovació i d’actualització de les estadístiques oficials. Avui que el món funciona globalment en temps real és un anacronisme disposar d’un sistema de recull de dades lent i d’efectes retardats. I sense dades no es pot planificar ni es pot gestionar. Com a exemple flagrant d’aquesta notable mancança,  no es presenta cap dada de participació ciutadana en l’àmbit associatiu perquè les últimes dades disponibles elaborades pel Departament de Cultura corresponen … a l’any 2017. Per tant, un dels àmbits més importants i humanament més rics i diversos del medi cultural com és el medi associatiu i de la cultura popular és ara per ara un espai en gris.

S’espera que a finals de 2022 les dades confirmin si ens trobem o no davant d’un canvi general de paradigma. Aquesta situació s’ha detectat especialment en el comportament dels públics. S’han modificat hàbits i usos culturals amb el creixement de consum de productes digitals; amb el descens de despesa de la ciutadania en cultura produït, en part, per la inflació que va avançant;  amb la pèrdua de públics que s’havien consolidat als teatres i als cinemes. Més concretament, l’oscil·lació del comportament dels públics al medi de les arts en viu – música, dansa, arts escèniques, circ, – és diversa es tracti d’un o altre sector. I si bé és cert que el nombre de visitants/espectadors constitueix un mantra de la gestió cultural i que no es pot aplicar en tant que indicador generalitzat i sense matisos, cal convenir que és considerat dels més significatius.

Més enllà de les xifres, l’Informe analitza l’activitat del Govern i del Parlament, posant de manifest la crítica situació del marc legislatiu cultural. Malgrat l’anunci de les lleis d’accés a la cultura i dels drets culturals, de la creació de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, i del Patrimoni Cultural Immaterial, el marc jurídic de la cultura és del tot obsolet. Per més que es treballi des del punt de vista de la gestió en plans integrals, d’equipaments, etcètera, les lleis culturals que ja voregen la trentena són ineficients, insuficients i depassades per acarar la situació actual condicionada, entre altres aspectes, per la irrupció i desenvolupament de les tecnologies, els problemes de les governances, la manca d’articulació dels sistemes. Deixo per a un altre moment les anàlisis sobre la paritat en el lideratge cultural que, avanço, no hi arriba. Mentrestant, els convido a accedir a l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts a Catalunya el 2021 des del web del CoNCA (www.conca.gencat.cat) per veure amb detall xifres i conclusions. És una eina més de la ciutadania i dels sectors de l’ecosistema per conèixer la nostra realitat cultural, prendre’n consciència i, si s’escau, obrar en conseqüència. Perquè, com déiem l’any passat, el futur ja és ara.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure