Em serveixo de l’ambivalència del terme per comentar una visió de darrera hora sobre la presència de la cultura en l’entramat electoral d’aquests dies. Aquestes són unes eleccions altament condicionades per la pandèmia d’una banda, i pel paper intervencionista dels jutges i de la junta electoral a què ens ha portat l’extrema judicialització de la política. Que no vol dir altra cosa que aconseguir pel medi judicial el que no s’aconsegueix per mitjà de les urnes, màxima expressió de la voluntat popular. Fet aquest preàmbul i a l’espera del que surti diumenge continuo amb el focus posat en la importància que les diverses formacions polítiques han atorgat a la cultura durant la campanya electoral.
Em va sorprendre, santa innocència, com en el debat de TV3 del passat dimarts no se’n va fer esment. Com si no interessés ni als caps de llista ni a l’orquestrador del debat, el director de TV3. Que la importància de la cultura a TV3 és ínfima –ara una mica més present per mor de la pandèmia, arran de les queixes dels sectors més organitzats empresarialment– i que la dedicació al noticiari cultural dels telenotícies és de mínims selectius, és una evidència. Que els caps de llista portessin l’agenda marcada pels temes que se’ls va proposar i van pactar, una altra evidència que va sorprendre als que esperàvem més densitat política en termes generals i més atenció a la cultura en termes concrets.
Però aquella mateixa tarda havia passat dues hores llargues seguint el debat que l’Associació Professional de Gestors Culturals havia enregistrat uns dies abans sobre el programa cultural de les diferents formacions polítiques, en el qual els partits s’havien posicionat amb la pandèmia de teló de fons i amb un futur ple d’incerteses. No hi havia els caps de llista sinó persones designades per les formacions polítiques, expertes i amb experiència política executiva, parlamentària o activista. El debat anava adreçat als sectors –a la cultura hi ha sectors per més que hi hagi qui utilitzant el singular ens pretengui abocar a una visió unilateral…– i el públic el formàvem un centenar llarg de persones amb un esperit crític més aviat esmolat.
Esmolat perquè durant aquest any n’hem vist de tots colors, des de la consolidació de la precarietat fins les pressions empresarials, des de l’empobriment dels autònoms que exerceixen com poden fins a la reducció d’activitats, les emissions digitals sense respectar els drets de propietat intel·lectual i el llançament de continguts d’una fiabilitat i un rigor més que discutibles. Hi ha hagut de tot amb un resultat dual: s’ha reblat la precarietat fins a extrems il·limitats i s’ha constatat la diversitat qualitativa de les respostes i, a l’altra banda de la balança s’han consolidat tendències creixents, com és la lectura electrònica i l’audiollibre fent encara més universal la vocació de la biblioteca pública, i s’han construït idees i alternatives per fer front al futur que ens espera a curt i mig termini. Un futur que ha de venir marcat per la recuperació de la salut pública i dels sectors culturals, tant el creatiu com el dels serveis i de les indústries.
En aquest sentit és lamentable que el debat de TV3 no hagués recollit ni una de les propostes majoritàriament compartides pels partits polítics. Per exemple, l’acord de dotar del 2% del pressupost de la Generalitat aplicat al Departament de Cultura, o el de procurar amplificar i assolir unes condicions de mecenatge i patrocini dignes i generoses. L’acord del 2% al pressupost de Cultura es va prendre a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya els darrers dies de la legislatura i per tant ningú no se’n pot apropiar amb finalitats electorals. És un acord d’enunciat i de mínims sense especificar com s’hi ha d’arribar, però és un pacte sobre el qual caldrà demanar responsabilitats de compliment.
Dit tot això no em permetré pas el luxe de deixar-me portar pel desànim sinó tot el contrari. Votaré des de la convicció, responsabilitat i compromís fent meves les paraules del gran Joan Fuster, perquè tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. La política cultural, també.
