LOADING

Type to search

El Marge Llarg

De les caramelles a Sant Jordi

Fotografia: FB Caramelles El Retiro. Les Caramelles del Retiro a la Plaça de l’Ajuntament, el passat Dissabte de Glòria.

Després de dos anys d’absència, hem tornat a gaudir escoltant les tres colles de caramelles els dies de Pasqua. Com que el decurs de la vida comporta canvis de costums en la vida de les famílies, enguany per primera vegada ha estat als jardins de l’Hospital de Sant Joan, cosa que a nivell humà ha estat tota una experiència molt gratificant. D’una banda, per compartir amb les dones de casa una estona entranyable de vivències i records, que per a la meva mare s’amunteguen dins del pas del temps de manera poc ordenada però amb una mena de flaixos tan momentanis com entranyables. D’altra, per gaudir d’una tarda de festa amb la comunitat de residents, els seus familiars i personal de l’Hospital en la que les tres colles han estat especialment benvingudes.

Aquests dos anys de restriccions ens han fet apreciar i estimar més el nostre patrimoni immaterial com són les festes populars. Les caramelles de Sitges en formen part, i ben important. Els llargs anys de tradició, la pràctica artística i creativa dels cantaires, els músics, els mestres directors i compositors, els poetes i lletristes, el llegat històric tan arrelat a les colles i entitats, la inclusió de les noies, la pervivència de les cistelles guarnides i de les barretines que surten cada any per Pasqua, tot plegat, suma a favor. Els esforços dels assaigs s’han vist compensats en els aplaudiments i, sobretot, en el caliu amb que són acollides tant al carrer i a les cases com a les institucions tan entranyables com l’Hospital de Sant Joan.

Cal destacar la riquesa que és el seu extens repertori musical i literari que enguany han fet lluir amb tot l’esplendor. Les Caramelles Sitgetanes han interpretat La Maria de les trenes del mestre J. Saderra i Puigferrer i lletra R. Ribera i Llobet, i Lligams d’amor, del mestre Jordi Pañella i el poema de Lali Vergès; les Caramelles del Retiro, dues peces del mestre Pallarès, Encís amorós amb text de Felip Font i Dissabte de glòria amb lletra del poeta T. Catasús, popularment denominada Prada verda i segons que ens deia l’enyorat Toni Sella, himne oficial del Retiro; les Caramelles del Prado el Cant a l’amada amb lletra de V. Morando i Grau musicada pel mestre Torrens, i la inigualable i vibrant sardana La nit de l’amor, una creació única de Santiago Rusiñol i el mestre Enric Morera. La interessant monografia que va escriure Albert Soler Marcé, Les caramelles de Sitges (Grup d’Estudis Sitgetans, 2005), accessible des de l’Arxiu Digital de Sitges (gràcies de nou, Associació Digital de Sitges!) és clau per conèixer la història i trajectòria de les caramelles de la Vila.

I arriba Sant Jordi, i jo amb moltes ganes de tornar a veure les parades de llibres i roses a la Ribera! Mentrestant, he elaborat el meu rànquing de recomanacions: llibres d’autors sitgetans en primer lloc; llibres de valor literari i, sobretot, cap mediàtic; la qualitat literària per damunt de tot.

Més decantada cap a la prosa – per Sant Jordi, especialment; poesia tot l’any. En primer lloc, Menjaràs pols, d’en Joan Duran i Ferrer, segon volum de narrativa del poeta, on el més trist, sòrdid, cruel i degradat de les vides d’altres – els que no tenen veu, diu l’autor – s’hi narra amb una profunda bellesa; sembla mentida fins on pot arribar el poder de la literatura fins fer certa la frase de Rilke, “tot àngel és terrible”, encarnada de la primera a la darrera paraula del llibre. A l’altre extrem, el Tutti frutti d’August Bover ens trasllada a un pretès anecdotari que suma a la literatura autobiogràfica en clau d’humor. Els escenaris són múltiples i diversos amb situacions impagables, com la de l’elefanta que no tenia espera o la de la vídua alegre; no n’hi ha cap que tingui desperdici. Per pensar sobre l’espiritualitat contemporània, totalment recomanables les “Transfiguracions” de Lluís Calvo, un llibre de culte a l’absolut escrit des de la percepció i assimilació de Petrarca i el Dant a Theilard de Chardin. L’espiritualitat a través de l’impacte de la llum en la bellesa de les formes es traspua al llibre elaborat a quatre mans entre el físic i poeta David Jou i la religiosa clarissa del monestir de Pedralbes, sor Isaura; poesia, prosa, imatges i conceptes per gaudir a glopades de lectura i revelació. Però no em puc estar dels poetes: Cèlia Sànchez-Mústich amb la seva “Mudança endins” d’un dol profund expressat amb sensibilitat extrema i bellesa omnipresent – la bellesa de les ànimes com les de la Cèlia…; “En temps inabastable”  del poeta Jorge Rodríguez Hidalgo, un llarg i intens camí vers l’epifania entre presències i absències – en simbiosi amb l’alè poètic de les fotografies de la Pepeta Petita… Que ho gaudeixin molt i que les roses no es marceixin!

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure